Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
pel·lícula
Cinematografia
Fotografia
Carregador, rodet, bobina, qualsevol recipient que contingui pel·lícula verge o ja impressionada.
bobina
Cinematografia
Rotlle de pel·lícula cargolat a un aparell compost per un cilindre central i dos discs laterals.
Si el celluloide que ha de transportar és verge, les peces laterals no poden tenir cap obertura
Cinematografia Josep Maria Bosch
Cinematografia
Laboratori cinematogràfic creat el 1907 per l’industrial i productor Josep Maria Bosch a la plaça del Bonsuccés de Barcelona.
El laboratori, construït el 1916, era situat al carrer de la Riereta Fou un dels millors de l’Estat durant les primeres dècades del segle XX, dedicat al tiratge de títols, a la perforació i a la venda de pellícula verge, a l’estampat de positius, i podia desenrotllar 550 000 m mensuals S’especialitzà en la filmació de títols i subtítols en tots els idiomes i en la perforació de pellícula verge També importà aparells i material cinematogràfic, representà cases editores i constructores de maquinària i accessoris tingué la representació a l’Estat espanyol del projector…
pel·lícula
Pel·lícula de l’Advanced Photo System o APS
© Fototeca
Cinematografia
Fotografia
Material fotogràfic, presentat en forma de cinta o de full, constituït per una base o suport de material flexible, transparent i resistent, recobert d’una emulsió fotosensible en la qual són impressionades imatges fotogràfiques o cinematogràfiques.
Hom l’anomena també film És la presentació més corrent del material sensible La pellícula fotogràfica es presenta en rodets, cartutxos, rotlles, discs o fulls Les característiques d’una pellícula sensibilitat, gra, etc, depenen de l'emulsió que conté La pellícula verge , un cop exposada a la llum, esdevé la pellícula impressionada Esquema simplificat de la reproducció substractiva dels colors d'una pellícula negativa © Fototeca Bàsicament, hom pot distingir la pellícula en color i la pellícula en blanc i negre fotografia, que es presenten en diferents tipus de format D’altra…
Émile Pathé
Cinematografia
Industrial francès, capdavanter de la indústria fonogràfica i cinematogràfica francesa.
Treballà amb el seu germà Charles Pathé Chevry-Cossigny, Sena i Marne, 26 de desembre de 1863 — Montecarlo, 25 de desembre de 1957, que havia iniciat l’explotació a França del fonògraf ideat per Edison Els germans Pathé fundaren el 1896 la societat Pathé frères , en la qual Émile s’encarregà dels fonògrafs, i Charles, de la cinematografia Aquesta societat, dedicada a la producció de pellícula verge i al perfeccionament del cinematògraf i del fonògraf, esdevingué aviat mundialment famosa
Boreal Films
Cinematografia
Productora, galeria de filmació i laboratoris, fundats el 1914 a Barcelona per Fructuós Gelabert i l’aportació econòmica de Francesc Bech.
El 1912 Gelabert ja havia aixecat els tallers i laboratoris Manufactura Cinematogràfica Tricolor en uns terrenys de la seva propietat a la carretera de Sants Prop d’allí, projectà construir uns estudis dotats d’una bona infraestructura i d’equipaments, ja que els de Films Barcelona, a Horta, se li havien fet petits Els laboratoris no foren inaugurats fins el 1916, si bé la inscripció legal de la productora data del 1914 Ocupaven els baixos de la galeria i les sales estaven disposades descrivint un cercle, seguint el camí que feia la pellícula des de la seva recepció fins a l’embalatge final…
Josep Maria Rosal i d’Argullol
Cinematografia
Director de fotografia, realitzador i productor.
Vida Aficionat a la fotografia, aviat conreà el cinema documental, artístic i científic amb la seva marca Producciones Rosal Excellí amb títols pedagògics com ara La transplantación de córnea en España 1949, que aconseguí el 2n premi internacional en l’apartat del film científic en la Biennal de Venècia, i Belleza de Ampurias 1950, que realitzà amb la collaboració de la seva dona, l’escriptora, guionista i actriu Agustina, Nina , Martín de Sánchez de Albornoz En el camp professional, exercí també de productor en el film d’intriga La noche del martes 1944, d’Antonio Santillán El 1955 marxà a…
Péter Bacsó
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic i guionista hongarès.
El 1950 es graduà a la Universitat de Budapest en teatre i cinema Guionista durant els anys cinquanta, el 1964 obtingué èxit com a realitzador amb Nyáron egyszerü ‘A l’estiu és senzill’ Creador fecund, produí gairebé tota la seva obra, majoritàriament sàtires, en règims autoritaris, dels quals evità la censura a través de la metàfora, l’elipsi, les ambigüitats calculades i els sobreentesos, tot i que alguns dels seus films, com ara A tanú ‘El testimoni’, rodat el 1968, no fou estrenat fins deu anys més tard Arran del seu suport a la revolta antisoviètica, de 1956 a 1960 hom li prohibí rodar…
Laboratori Tècnic Cinematogràfic R. Soler i F. Oliver
Cinematografia
Laboratori d’especialitats tècniques patentades creat el 1932 per Rodrigo Soler i Palau (director gerent) i Francesc Oliver i Mallafré (director tècnic) a Barcelona.
El 1933 passà a dir-se Cinematográfica Industrial, SAE CISAE Entre les tècniques que s’hi empraren cal destacar l’acetificació de la pellícula cinematogràfica, un procediment aleshores nou que es podia aplicar en qualsevol tipus de cinta muda, sonora, color Aquesta operació mecànica garantia la inalterabilitat del material, tot mantenint-ne la flexibilitat D’altra banda, també treballà en un procediment propi de revelatge de color mecanitzat, batejat amb el nom d’helicromia, i disposà d’una màquina Multiplex per a trucatges També s’hi feia la regeneració de les pellícules usades, el poliment…
Hispano Films
Cinematografia
Productora i laboratori fundats el 1902 per Lluís Macaya i Albert Marro.
Tingué continuïtat fins el 1918, tot i que amb diversos noms Inicialment era coneguda com a Casa Macaya o Macaya-Marro 1902-06 En morir el primer, l’empresa passà a dir-se Marro-Soler i Cia 1906-08 En aquesta segona època fou contractat Ricard de Baños com a operador, el qual arribà a compartir la direcció amb Marro El 1908 Josep Maria Tarré entrà com a soci capitalista en substitució de Soler i la productora experimentà un altre canvi i passà a ser Marro i Tarré, S en C 1908-09 Amb l’arribada de Tarré rebé un fort impuls i obrí nous locals a Barcelona, i a Madrid inaugurà una sucursal Cap a…