Resultats de la cerca

Des del 1902 residí a París El seu Manifeste du VII e art, influït per Marinetti i D’Annunzio, és un dels primers tractats sobre el fet cinematogràfic Fou l’iniciador del moviment mundial dels cineclubs

En les seves obres tractà de manera especial de la problemàtica jueva Cal destacar-ne Exodus 1958, Topaz 1967, QB VII 1970, Mitla Pass 1988 i A God in Ruins 1999, algunes de les quals foren portades al cinema o a la televisió També escriví sobre les seves experiències a Irlanda del Nord, Trinity 1976, The Redemption 1995 i O'Hara's Choice 2003

Estudià a l’École des Beaux Arts, però parallelament inicià una carrera com a actor per la qual finalment s’inclinà El 1943 obtingué el seu primer paper en el film Le Voyageur de la Toussaint En el teatre formà part successivament de la Comédie Française 1942-46, de la companyia Renaud-Barrault, el Théâtre Hébertot, el Théâtre Edouard VII i el Théâtre de la Madeleine En cinema actuà en una cinquantena de pellícules, de les quals destaquen Maigret tend un piège 1958, de J Delannoy, Les Grandes Familles 1958, de D de la Patellière, La Mort de Belle 1961, d’E Molinari i La Peau douce 1964, de F…

Vida El 1957 debutà amb la companyia d’Adolfo Marsillach al Windsor de Barcelona, mentre també ho feia en el cinema i la televisió El 1965 formà companyia pròpia i el 1968 participà en la creació del Teatro Nacional de Barcelona, pel qual rebé el premi Mihura En el cinema ha estat una secundària notable en més d’una trentena de títols D’aspecte fràgil, menuda i amb una veu peculiar, trobà en la televisió el mitjà adequat, en particular sota les ordres de Jaime de Armiñán en les sèries Galería de maridos 1959 Galería de esposas 1959-60 Chicas en la ciudad 1960-61 etc també la feu treballar en…

Vida Autodidacte, treballà a la impremta Garrell i al Laboratori Institut Biològic Llatí de Barcelona Després es traslladà a Tui per treballar en uns laboratoris lactis Tan diversos com els seus oficis foren els seus invents, la majoria fallits, com ara el cinema en tres dimensions El 1921 creà la productora Grano Films En el camp cinematogràfic rebé la influència de l’italià Alfredo Mateldi Belli, que el 1922 muntà una acadèmia de cinema a la Unió Liberal de Granollers Com a director, realitzà tres films El primer fou Campeón por amor Cinta cómica 1921, interpretada per ell i…

Després de passar per l’exèrcit, estudià interpretació a l’escola el Dramaten d’Estocolm 1948-51 i posteriorment actuà en diversos teatres de Suècia Des dels inicis fou un dels actors principals d’ Ingmar Bergman , a les ordres del qual rodà el seu primer film, Det sjunde inseglet ‘El setè segell’, 1956, a partir del qual dedicà la seva activitat al cinema en detriment del teatre Amb el mateix Bergman rodà posteriorment Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘Vida íntima’, 1958  Jungfrukällan ‘La font de la donzella’, 1959, Ansikten ‘Rostres’, 1958,  Såsom i en spegel ‘Com en…

Vida S’inicià als escenaris catalans, estudià a l’Institut del Teatre, formà part del Teatro Español Universitario TEU i es perfeccionà a la Universitat de les Nacions de París El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu…

Vida Filla de l’actor valencià Salvador Soler i Marí i de l’actriu madrilenya Milagros Leal Vázquez, a catorze anys deixà el batxillerat per debutar en la companyia teatral dels seus pares El 1952 ho feu en el cinema, en Puebla de las mujeres Antonio del Amo, i des de llavors ha alternat els escenaris i les pantalles gran i petita Feu el meritoriat en el teatre María Guerrero de Madrid sota la direcció de Luis Escobar i Humberto Pérez de la Ossa, i passà a encarnar personatges del repertori del teatre classic espanyol i internacional El 1959 rebé el premi Nacional de Teatre pel seu treball a…

La cultura catalana es va projectar amb força a l’exterior de les seves fronteres, sobretot durant els primers compassos del 2010 Entre el 3 i el 6 de febrer, la llengua catalana va ser la convidada d’honor de la fira de llengües i ensenyament Expolangues 2010, durant la inauguració de la qual el ministre francès de Cultura, Frédéric Mitterrand, va afirmar que “el català és una llengua de veïns i amics, una llengua de França, una llengua que no ens és estranya”, i va assegurar que “aquell que no coneix una llengua estrangera no coneix res de la seva” Frases que, si bé no contenien cap element…