Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Maureen Stapleton
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Estudià interpretació a l’Escola Herbert Berghof de Nova York, i debutà el 1946 a Broadway El 1951 la seva actuació en The Rose Tatoo , de Tennessee Williams, fou premiada amb un Tony El 1971 rebé un segon Tony per l’actuació a Gingerbread Lady , de Neil Simon En el camp cinematogràfic la seva carrera fou també destacada després de ser nominada a l’Oscar per Lonelyhearts 1958, de VJDonehue, Airport 1970, de GSeaton, i Interiors 1978, de Woody Allen, el 1981 aconseguí el guardó pel seu paper com a Emma Goldman a Reds , de Warren Beatty Altres films destacats en els quals participà són The…
Kevin Smith
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Cursà estudis de cinema, inacabats, i els anys següients treballà en feines diverses mentre completava el seu primer llargmetratge, Clerks 1994, amb el qual guanyà el premi al millor realitzador al Festival de Cinema de Sundance i obtingué un gran èxit La seva filmografia continuà amb Mallrats 1995, Chasing Amy 1997, Dogma 1999, Jay and Silent Bob Strike Back 2001, Jersey Girl 2004, Clerks II 2006, Zack and Miri Make a Porno 2008, Cop Out 2010 i Red State 2011, premi a la millor pellícula del Festival de Cinema de Sitges La majoria d’aquests títols són sàtires de la vida suburbana nord-…
Gwyneth Paltrow
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Filla del director i productor Bruce Paltrow i de l’actriu Blythe Danner, debutà al costat de John Travolta a Shout 1991, de JHornaday Després d’interpretar el paper de Wendy a Hook 1991, de SSpielberg, i les pellícules Flesh and Bone 1993, de SKloves, Jefferson in Paris 1995, de JIvory, Moonlight and Valentino 1995, de PAnspaugh, Seven 1995, de DFincher, o The Pallbearer 1996, de MReeves, es forjà la seva imatge d’actriu de papers que combinen un físic atractiu amb personatges tímids i acomplexats Emma 1996, de DMcGrath, adaptació d’una novella de Jane Austen, li oferí el primer paper…
James Ivory
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic nord-americà.
Després de cursar estudis d’arquitectura i belles arts, estudià cinema a la Universitat de Califòrnia La seva producció cinematogràfica, poc nombrosa i molt elaborada, mostra una acusada preferència per l’adaptació d’obres literàries d’escriptors de renom Inicialment interessat per la cultura índia, hi dedicà part de la seva posterior filmografia en collaboració amb el productor Ismail Merchant i l’escriptora Ruth Prawer Jhabvala, gairebé sempre autora o coautora dels seus guions The Householder 1963, Shakespeare Wallah 1965, The Guru 1969, Bombay Talkie 1970, Heat and Dust 1983 Posteriorment…
Roger Moore

Roger Moore en el paper de James Bond
Cinematografia
Actor de cinema i de televisió anglès.
Després de ser desmobilitzat en acabar la Segona Guerra Mundial, treballà en petits papers al cinema i a la televisió Com a secundari, foren d’una certa rellevància els films The Last Time I saw Paris 1954, de Richard Brooks, Interrupted Melody 1955, de Curtis Bernhardt, The King's Thief 1944, de Robert Z Leonard i Diane 1956, de David Miller Obtingué reconeixement sobretot a la televisió com a protagonista o coprotagonista de les sèries Ivanhoe 1958, The Alaskans 1959-60, Maverick 1957-62 i, sobretot, The Saint 1962-69 El 1973 rellevà Sean Connery en el paper de James Bond, personatge que…
Christopher Walken
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Format a la Universitat Hofstra Nova York, s’inicià com a actor teatral, i el 1966 la seva interpretació en The Rose Tattoo de Tennessee Williams obtingué un gran èxit El 1969 debutà en el cinema Me and My Brother , de Robert Frank La seva trajectòria continuà amb prop de dos-cents títols de gèneres molt variats, que l’acrediten sobretot com un dels actors secundaris més destacats En aquesta categoria aconseguí l’Oscar l’any 1979 per The Deer Hunter 1978, de Michael Cimino Altres films amb una participació notable o que ha protagonitzat són Annie Hall 1977, de Woody Allen, Pennies from…
Sidney Lumet
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Fill d’actors de teatre ídix, s’inicià també com a actor teatral a Broadway al final dels anys trenta i pocs anys després formà un grup dissident de l’Actor's Studio de Lee Strasberg, que dirigí en diverses obres Els anys cinquanta començà a dirigir sèries de televisió, de les quals fou un pioner i que deixaren empremta en la seva filmografia La primera pellícula que dirigí fou l’adaptació de l’obra teatral per a televisió Twelve Angry Men 1957, un èxit reconegut, entre d’altres, amb l’Os d’Or al Festival de Berlín Posteriorment rodà, entre d’altres, The Fugitive Kind 1960, A View…
Ruth Prawer Jhabvala
Cinematografia
Literatura
Escriptora i guionista britànica d’origen alemany, de nom de soltera Ruth Prawer.
Era filla d’una família jueva que escapà a la Gran Bretanya el 1939 fugint de la persecució nazi Estudià literatura al Queen Mary College de Londres i es graduà el 1951 Aquest mateix any es casà amb Cyrus Jhabvala, un arquitecte indi Durant les tres dècades següents visqué a Delhi com a mestressa de casa i mare de tres filles Al mateix temps començà a escriure novelles ambientades en la cultura i els costums de la seva nova pàtria Als anys setanta visqué sobretot a Nova York, on continuà escrivint i publicant El 1986 obtingué la nacionalitat dels EUA De la seva producció hom pot esmentar les…
cinema britànic
Cinematografia
Cinema fet al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, bé que l’aportació anglesa hi és gairebé exclusiva.
Els fulls animats de John Arthur Roebuck Rudge, el biophantascope d’aquest i de William Friese-Greene, els aparells d’aquest i de Mortimer Evans, els Kinetograph de Dornisthorpe i de Crofts, entre el 1870 i el 1894 feren d’Anglaterra un dels bressols del cinema Però el veritable fundador del cinema britànic fou Robert William Paul The Sea in Dover, Persimmon’s Derby , 1896 Imitació i competència amb els francesos tingueren ocupat Paul, mentre a Brighton sorgia un grup amb un nou estil i una especial predilecció per les preses originals, aviat orientades cap al realisme, combinades amb altres…