Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
nova museologia
© Museu Egipci de Barcelona
Museologia
Tendència de la museologia que, rebutjant la possibilitat de l’evolució o la innovació museològica, propugna una ruptura i una transformació radical de les finalitats de la museologia tradicional.
Aquesta teoria, transformada en moviment, ha estat aplicada a nombrosos museus de tendències diverses, però amb trets comuns El moviment parteix de la concepció etnogràfica de la cultura, que ja era a la base dels museus d’arts i tradicions populars i dels “ecomuseus”, lligats directament a l’escola històrica dels Annales Les primeres experiències tingueren lloc al final dels anys 60 El monolitisme de la museologia tradicional, la cautela de les reformes que aquesta proposava i la marginació que sofriren les preses de posició dels museus menys poderosos contribuïren a fer que el nou moviment…
tribunal de testaments i causes pies
Dret
Dret canònic
Dret civil
Organisme jurisdiccional que es creà a Barcelona a conseqüència de la concòrdia del 27 de setembre de 1315 entre el rei Jaume II i el bisbe Ponç de Barcelona.
Segons aquesta disposició, els tribunals eclesiàstics podien demanar el compliment de les disposicions piadoses contingudes en els testaments i nomenar marmessors datius encarregats del compliment de les disposicions piadoses ordenades pel causant El tribunal subsistí malgrat el decret d’unificació de furs, i la compilació del dret civil català mantingué la competència del tribunal de testaments i causes pies de la diòcesi de Barcelona L’any 1984, però, el Parlament de Catalunya suprimí de la compilació tota referència a aquest tribunal
testament sacramental
Dret civil
Dret civil català
Forma testamentària peculiar de les persones que gaudeixen del veïnatge local de Barcelona o de l’antic bisbat de Girona.
Constitueix en un testament atorgat quan el testador es troba de viatge fora del seu domicili, de paraula o per escrit, davant dos testimonis almenys Per a la seva validesa s’exigeix que el testador mori durant el viatge, per accident o malaltia, i que els testimonis, dins el termini de sis mesos, adverin aquest testament sota jurament prestat davant el rector de l’església on consuetudinàriament s’adveren aquests testaments Ha d’ésser protocollitzat per mitjà d’un expedient instruït pel jutge de primera instància, amb citació dels dos testimonis i el cònjuge i parents del testador amb dret a…
domini mitjà
Dret civil
Domini que es reservava l’emfiteuta dins l’antic territori emfitèutic de Barcelona i altres comarques en donar la finca en subemfiteusi tot convertint-se en senyor mitjà.
Dret que podia exercitar també l’emfiteuta mitjà i el següent, i que li permetia de fer ús de dret de fadiga amb preferència a qui fos més immediat a l’emfiteuta i sempre amb subjecció a les mateixes condicions establertes pel primer
adveració de testament
Dret civil
Declaració davant el jutge sobre el contingut d’un testament, feta per aquelles persones en presència de les quals i en circumstàncies extraordinàries (especialment en perill de mort) la llei autoritza a atorgar testament.
Per a l’eficàcia d’aquest testament cal, en general, que el jutge la declari després d’haver rebut l’adveració d’aquelles persones davant les quals fou atorgat el testament i després d’ésser acomplertes les altres formalitats legals exigides en cada cas En el dret català vigent, el testament sacramental, que pot ésser atorgat pels veïns de Barcelona davant dos testimonis si es troben fora d’aquesta ciutat i en previsió de morir, ha d’ésser adverat pels testimonis davant el jutge i a l’altar de la Santa Creu de l’església de sant Just de Barcelona En el vigent dret…
testament davant testimonis
Dret civil
Dret civil català
Testament no autoritzat per notari o, subsidiàriament, per rector, sinó exclusivament davant dos o més testimonis.
El dret català proscriu aquesta mena de testament, amb la sola excepció de l’anomenat testament sacramental, que per altra part sols és accessible a les persones que gaudeixen del dret local de Barcelona o del bisbat de Girona
tribunal tutelar de menors
Dret
Dret civil
Tribunal amb facultats reformadores, repressives i protectores dels menors d'edat
.
La llei orgànica del poder judicial integrà la jurisdicció de menors dins la jurisdicció ordinària, creant a cada província un —o més— jutjats de menors, les decisions dels quals són apellables a l’audiència provincial El primer tribunal tutelar de menors fou el de Tarragona 1920 s’establiren després el de Barcelona 1921, el de València 1923, el de Palma 1925, els de Lleida i Girona 1927, el d’Alacant 1930 i, el 1940, el de Castelló de la Plana Aquest, però, havia existit ja a l’edat mitjana, com la institució valenciana de l’anomenat pare d’òrfens , creada per Pere III de Catalunya-Aragó el…
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…
interpretació del patrimoni
Museologia
Mètode per a la presentació i la comunicació del patrimoni cultural i natural orientat a oferir lectures i opcions per a un ús actiu d’aquest patrimoni, incorporant tota mena de recursos de presentació (expositius, escenogràfics, audiovisuals, etc) i d’animació.
La interpretació, com a mètode, té el seu precedent en les noves orientacions dels parcs nacionals dels Estats Units entre la Primera Guerra Mundial i la Segona, quan, més enllà de la missió de preservar, hom començà a preocupar-se per la difusió dels valors de la natura i per la realització de reconstruccions de testimonis històrics Freeman Tilden, del servei nord-americà de parcs, considerat el pare de la interpretació, publicà l’any 1957 l’obra Interpreting Our Heritage , on s’apunten els primers criteris per a una presentació del patrimoni orientada a la qualitat de l’experiència de cada…
cognom
Història
Dret civil
Nom de família.
Junt amb el nom o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu …