Resultats de la cerca
Es mostren 909 resultats
xacona
Música
Dansa i ball
Composició instrumental, apta a ésser ballada, inspirada en la dansa homònima, que aparegué al segle XVII, anàloga al passacaglia, de la qual es distingia probablement perquè hom mantenia la mateixa tonalitat en les diverses variacions sobre el baix obstinat.
Entre els clàssics, fou conreada per CMonteverdi, GFrescobaldi, JSBach, JPhRameau, etc
plana
Plana
JC Schou (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, de 40 cm, que és molt semblant a la palaia però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies tot al llarg de les aletes dorsal i anal i de la línia lateral.
Habita als fons marins fins a 25 m de profunditat, a les desembocadures dels rius i en aigües salines de tota la Mediterrània i de les costes atlàntiques europees
pirueta
Dansa i ball
Volta completa sobre si mateix, cabriola, que fa un ballarí o una ballarina.
Hom pot executar-la cap endins o cap enfora, sobre la punta o sobre la semipunta Entre les innombrables varietats de pirueta cal remarcar la forma en arabesc, en posa, enlaire, doble, triple, etc
peix volador
Peix volador (Exocoetus volitans)
Brbol (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Nom amb què hom coneix diversos gèneres i espècies de peixos teleostis de la família dels exocètids.
Es caracteritzen per l’extrema hipertròfia de les aletes pectorals i, a vegades, també de les ventrals, la qual cosa els permet de planar El peix aixeca el vol utilitzant el lòbul inferior de la cua a manera d’hèlix, i això li permet una sèrie de vols successius A les costes dels Països Catalans n'hi ha dues espècies Exocoetus volitans , que pot arribar als 20 cm de llargada total, amb dues “ales” solament té hipertrofiades les pectorals, i Cypselurus heterurus , que té desenvolupades les pectorals i les ventrals
peluda d’alga
Peluda d’alga
FAO (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels solèids, que no sol passar dels 15 cm de longitud total, molt semblant al llenguado però amb l’aleta pectoral del costat cec pràcticament inexistent.
És de color castany o gris terrós i habita als fons baixos de la mar Mediterrània La seva carn és menys estimada que la del llenguado
salpa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de fins a 45 cm de llargada, amb una dotzena de bandes daurades estretes, ben marcades, que li recorren longitudinalment els flancs.
Habita als fons rocosos i arenosos costaners coberts d’algues, fins als 70 m de fondària És essencialment herbívor, bé que ocasionalment consumeix petits crustacis Es distribueix per l’Atlàntic oriental i les mars Mediterrània, Adriàtica i Negra
polonesa
Dansa i ball
Dansa nacional polonesa de caràcter alhora solemne i festiu.
De compàs 3/4 característic, s’originà al segle XVI, però no adquirí el ritme pronunciat que la feu famosa a Europa fins cap al 1795 Molts compositors n'inclogueren en suites i divertimenti d’altres n'escriviren d’específiques per a orquestra o piano, com Beethoven, Weber, Schubert, etc, i, sobretot, Chopin, amb caràcter de reivindicació nacionalista També fou freqüent d’incorporar àries amb ritme de polonesa en les òperes del segle XIX, com la cèlebre ària de Philine, a Mignon , de Thomas
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…