Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
carretó
Oficis manuals
Aparell emprat pels esmolets, que consisteix en una mola, muntada en un bastiment de fusta, que hom fa girar per un joc de politges connectades a l’eix d’una roda motora que és accionada per un marxapeu.
Capgirat l’aparell, és convertit en una mena de carretó, d’on prové el nom
batallaire
Ictiologia
Peix d’aigua dolça, de l’ordre dels perciformes
, de la família dels anabàntids, d’uns 10 cm de llargada, de colors molt vistosos, sobretot els mascles quan porten la lliurea nupcial.
Aquests, a l’època de reproducció, fan violentes batalles entre ells i preparen els nius on les femelles aniran a fresar Els batallaires, com tots els anabàntids, són capaços de retenir oxigen a l’aparell branquial i, com a conseqüència d’això, poden viure en aigües poc oxigenades Habiten els rius de la regió indomalaia
ciprínids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces.
Tenen el cos ovalat i de dimensions variables, cobert d’escates cicloides la boca és llisa, amb mandíbules sense dents, i barbes en moltes espècies els ossos de la faringe són falciformes amb estructures anomenades dents faríngies, que juntament amb formacions del basioccipital, recobertes amb una placa còrnia, formen un aparell rosegador molt potent Són criats amb fins alimentaris o com a peixos d’aquari
numerador
Oficis manuals
Instrument emprat per a estampar números sobre una superfície.
El més usual és el numerador progressiu , estri proveït d’un mànec a l’altre extrem del qual hi ha un dispositiu integrador que, a cada cop que hom dóna amb l’aparell sobre la superfície a marcar, fa augmentar en una unitat el número que componen les rodetes sobre la perifèria de les quals són inscrits en relleu els deu dígits, que prèviament un petit tampó ha entintat abans que no toquessin la dita superfície
túnids
Ictiologia
Família de teleostis de l’ordre dels perciformes de cos fusiforme amb l’aleta caudal en forma de mitja lluna, peduncle caudal estret i carenat en forma de quilla, musell molt agut i la part anterior del tronc protegida per grans plaques.
Tenen un metabolisme molt alt, car l’aparell circulatori dèrmic i muscular dels costats és molt desenvolupat, la qual cosa es manifesta pel color roig dels teixits musculars Això els permet una certa homeotèrmia La seva bufeta natatòria és grossa i tancada Habiten les mars de tot el món, en zones pelàgiques d’alta mar, i només s’apropen a les costes en grans bancs per fresar Grans depredadors, persegueixen bancs d’altres peixos Inclou unes 15 espècies, algunes de les quals, com el bonítol Sarda sarda , la tonyina Thunnus thynnus , la bacora Thunnus alalunga i la melva Auxis thazard , són…
siluriformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que habiten gairebé exclusivament a les aigües dolces continentals.
De formes i dimensions molt diverses, són fisòstoms i posseeixen aparell de Weber o cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la vesícula natatòria amb el laberint auditiu La cua és homocerca, el primer radi de l’aleta dorsal i de les pectorals és una espina molt dura, de vegades dentada, que es relaciona amb glàndules verinoses, i sovint tenen una segona aleta dorsal adiposa Tenen la pell nua o amb plaques òssies, però sense escates, i fins a 5 parells de barbes de longitud variable Tenen òrgans de respiració accessoris connectats amb les brànquies o parets del…
cipriniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que viuen gairebé exclusivament en les aigües dolces continentals.
De formes i dimensions molt diverses, presenten en comú algunes característiques essencials són fisòstoms i posseeixen un aparell de Weber, cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la bufeta natatòria amb el laberint auditiu Els radis de les aletes solen ésser tous les ventrals són abdominals o absents, la caudal és homocerca, i el primer radi de la dorsal i de l’anal és espinós Hi ha unes 6000 espècies de cipriniformes, repartides per tots els continents, a excepció d’Austràlia Algunes d’elles són preades per llur carn, mentre que unes altres constitueixen…
osteïctis

Peixos osteïctis
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats que inclou els peixos que posseeixen teixit ossi, en proporció variable, en llur esquelet intern.
Són mandibulats amb suspensió hiostílica, amb la boca en posició normalment terminal Tenen un aparell opercular i branquiòsteg, articulat sobre l’arc hioide, que recobreix les brànquies, les quals tenen una estructura pectiniforme El cos és típicament recobert per escates òssies de natura dèrmica, tot i que hi ha també formes nues que les han perdudes secundàriament Les aletes són sostingudes per elements ossificats, els lepidòtrics, que són escates transformades També és característica d’aquest grup l’adquisició d’un pulmó, que pot funcionar com a tal, desaparèixer, o bé, més…
congreny
Oficis manuals
Aparell format essencialment de dues fustes amb forats que serveix per a prémer l’una contra l’altra dues posts encolades.