Resultats de la cerca

La majoria dels òrgans també són asimètrics, ambdós ulls són a la banda pigmentada i molt propers l’un de l’altre, la boca és esbiaixada, la part davantera del crani és deformada i no tenen bufeta natatòria Neden mitjançant ondulacions del cos i les aletes, i habiten als fons sorrencs, on descansen sobre la banda despigmentada del cos Les larves són simètriques i neden normalment Són carnívors i generalment marins Comprèn 600 espècies 35 de les quals són pròpies de la Mediterrània, repartides en 20 famílies, les més importants de les quals són la dels pleuronèctids, la dels solèids i la dels…

Manquen d’escates, o en tenen de poc desenvolupades Les aletes pelvianes manquen sempre i algunes espècies, com les morenes, fins no tenen aletes pectorals per això els anguilliformes són també anomenats àpodes Les aletes dorsal i anal són unides amb la caudal, i formen una aleta única Neden mitjançant ondulacions del cos Llur desenvolupament embrionari comporta metamorfosis La larva, anomenada leptocèfal , és totalment transparent i té el cos de forma oval, molt comprimit i dilatat, com una fulla és pelàgica Els anguilliformes són propis especialment de les mars càlides Només algunes…

És una espècie boreal que es troba a l’Atlàntic i en altres mars, però no a la Mediterrània Com en altres casos d’espècies que no viuen en aquesta mar, fins fa ben poc no existia una denominació catalana per a aquest peix El nom d’halibut sí que s’utilitza, i fa referència a una espècie molt propera filogenèticament Hippoglossus hippoglossus Halibut negre és la denominació que es proposà per a aquest altre peix tenint en consideració la francesa, flétan noir , i la castellana, fletán negro En cap cas no s’ha de confondre amb el rèmol, cosa que passa sovint, ja que aquest terme correspon a…

Tenen la boca grossa, amb dents petites, corbes i punxegudes a les maxilles, i els ulls sempre al cantó esquerre El cos és recobert d’escates petites i cicloides L’aleta dorsal té la major part dels radis ramificats i comença molt a prop de la boca Les aletes pectorals són desiguals, les pèlviques tenen la base molt estreta i no són unides a l’anal Tots són marins i bentònics S'alimenten d’invertebrats i, les espècies més grosses, de peixos Alguns són molt apreciats al mercat, com el rèmol, que viu a la Mediterrània

Ambdós ulls són situats al costat esquerre del cos Habita als fons fangosos i sorrencs i és freqüent a la Mediterrània, on és pescat amb arts d’arrossegament

Té els opercles llisos, a diferència de la sardina, que els té estriats Les aletes s’inicien en el primer terç del cos, al mateix nivell Pròpia de la Mediterrània meridional Illes Balears, costes del sud de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica, és objecte d’una activa pesca i el seu interès comercial resulta considerable

Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes

La coloració del cos s’assembla a la de les serps, d’on li ve el nom El musell, cònic, és proveït de mandíbules estretes i dents fortes i punxegudes La cua és molt forta i afilada, la qual cosa li permet d’excavar el fons a fi d’amagar-s’hi És un animal molt voraç que viu a la Mediterrània i que es nodreix de crustacis i peixos

Durant l’època de reproducció els adults adquireixen uns colors vius Són molt abundants als rius i les llacunes viuen preferentment prop del fons Són comestibles, i són especialment apreciats els que viuen en aigües molt pures N'existeixen diverses espècies, algunes de les quals exòtiques, pròpies de la regió indomalaia El barb comú Bbarbus pot atènyer fins a mig metre de llargada i té el primer radi de l’aleta dorsal ossificat És freqüent als rius europeus El barb de muntanya o barb truiter o cua-roig   Bmeridionalis no passa de 30 cm i no té cap radi ossificat Acostuma a presentar el cos…

Té l’aleta dorsal bastant pròxima a l’extrem anterior del cos i l’única anal és bastant pròxima al posterior La seva mandíbula inferior és prominent El seu dors és de color blavós o verd d’oliva i els flancs i el ventre són de color argentat brillant Habita a les zones costaneres, a la cubeta occidental de la Mediterrània, a l’Adriàtica i, sobretot, a l’Atlàntic europeu, i migren poc, però en època reproductora descendeixen i es dispersen bastant Els grans vols de sardines es formen a la primavera i a l’estiu, prop de la superfície costanera Hom les captura, sobretot, mitjançant arts de…