Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
zeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis.
Caracteritzats pel fet de presentar el dors molt elevat, el cos comprimit i cobert de grosses escates ctenoides, el cap gros, la boca molt protràctil, la línia lateral corba al centre dels costats, la bufeta natatòria grossa, les aletes pectorals petites i les ventrals en posició jugular o toràcica i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base Inclou dues famílies els zeids, amb el gall Zeus faber , i els capròids, amb el gallet Capros aper
raïformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, sèrie dels hipotremats, de cos aplanat dorsiventralment, tronc en forma d’escut o disc aplanat i cua més o menys llarga.
Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies
bavosa
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
cipriniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que viuen gairebé exclusivament en les aigües dolces continentals.
De formes i dimensions molt diverses, presenten en comú algunes característiques essencials són fisòstoms i posseeixen un aparell de Weber, cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la bufeta natatòria amb el laberint auditiu Els radis de les aletes solen ésser tous les ventrals són abdominals o absents, la caudal és homocerca, i el primer radi de la dorsal i de l’anal és espinós Hi ha unes 6000 espècies de cipriniformes, repartides per tots els continents, a excepció d’Austràlia Algunes d’elles són preades per llur carn, mentre que unes altres constitueixen…
esciènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos llarg i comprimit.
Presenten dues aletes dorsals llargues i toves, una d’anal curta amb dos radis espinosos, i les ventrals, llargues, en posició toràcica La bufeta natatòria sol ésser ben desenvolupada i relacionada amb un parell de músculs que la poden fer vibrar això produeix un so ronc que ha fet que algunes espècies rebessin el nom de roncadors Habitants costaners de fons fangosos i rocallosos, hi ha també espècies pelàgiques a les mars tropicals Tenen una gran importància comercial a les costes de l’Amèrica del Sud i d’Àfrica a la Mediterrània no són gaire abundants
moll
© Fototeca.cat
Ictiologia
Nom donat a les dues espècies d’aquest gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels múl·lids, ambdues molt semblants.
Assoleix 40 cm de llargada, tot i que sol ésser molt més petit Té dues aletes dorsals, ventrals en posició toràcica, la caudal molt escotada i dues barbetes característiques a la mandíbula inferior Té una coloració molt variable segons el seu estat anímic tanmateix, hi ha sempre una franja lateral vermella i tres de grogues És una forma bentònica litoral que s’alimenta d’invertebrats, els quals cerca movent la sorra del fons Molt comú a la Mediterrània, la seva carn és una de les més apreciades Molls de fang © CIC-Moià El moll de fang Mbarbatus es diferencia del moll de roca…
escorpènids
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Família de peixos osteïctis actinopterigis, de l’ordre dels escorpeniformes, que inclou espècies de dimensions petites o mitjanes, amb el cap voluminós i proveïts d’apèndixs dèrmics i crestes òssies que li donen un aspecte característic.
Els ulls, grossos i voluminosos, són situats en posició quasi dorsal Presenten una coloració protectora que els camufla perfectament L’aleta caudal i les pectorals tenen forma de ventall Les aletes ventrals són en posició toràcica, i la dorsal, única, és dividida en dues parts perfectament diferenciades, una d’anterior, de radis tous i baixos, i una de posterior, de radis espinosos i alts El preopercle i l’opercle són proveïts d’espines planes Inclou uns quants centenars d’espècies de vida bentònica, que habiten en fons rocallosos en les mars temperades o càlides L' escórpora ,…
ciprinodontiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que viuen a les aigües dolces i salabroses, rarament a les salades.
Són de petites dimensions, fisoclists les aletes tenen radis tous les ventrals són abdominals o manquen, la dorsal és única, i la caudal, homocerca Solen presentar un dimorfisme sexual marcat, i els mascles són més acolorits i més petits que les femelles Moltes espècies són ovípares, i unes altres, vivípares en aquestes, el mascle és proveït d’un òrgan copulador Són carnívors, fitòfags o bé omnívors, i mengen especialment larves de dípters, la qual cosa els fa ésser importants elements reguladors de les plagues de mosquits Són molt abundants a les aigües continentals i als…
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les aletes …
liparídids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels escorpeniformes.
Són de cos allargat i gelatinós, perquè la pell resta separada de la capa muscular per un teixit mucós força desenvolupat Tenen un disc derivat de les aletes ventrals que secundàriament poden perdre, i generalment estan mancats d’escates La línia lateral és reduïda a la part cefàlica del cos a la part postcefàlica hi ha solament 1 o 2 porus ben desenvolupats Són peixos amb 5 o 6 radis branquiostegals i manquen de bufeta natatòria Tant l’aleta dorsal com l’anal són llargues i poden incloure la caudal L’aleta pectoral és de base força àmplia i, a vegades, es troba dividida en un…