Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
tetraodòntids
© Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels tetraodontiformes, amb dues plaques soldades en substitució de les dents i les escates transformades en espinetes, sobretot a la cara ventral, o bé sense.
Té el cos en forma de fus curt i ample, que es pot inflar com un globus i surar sobre l’aigua arrossegat pels vents o corrents per això és anomenat també peix globus Viuen a les mars tropicals i temperades, principalment en esculls corallins i a les zones costaneres Són freqüents a les costes atlàntiques i des de fa alguns anys també es troben a la Mediterrània, on accedeixen a través del canal de Suez i de l'estret de Gibraltar Entre les espècies que sovintegen a la Mediterrània hi ha Lagocephalus lagocephalus i Sphoeroides pachygaster , espècies verinoses que no són aptes per al consum…
rèmora
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels equeneïformes, de la família dels equenèids, de les espècies E.naucrates i E.remora
.
Tenen un cos allargat recobert de petites escates cicloides, amb la segona aleta dorsal igual que l’anal i boca supina, amb una ventosa oval molt deprimida a la part dorsal del cap, mitjançant la qual, en obrir-se unes petites làmines que creen el buit, poden adherir-se al ventre dels taurons, de les tortugues o de les rajades i al buc dels vaixells per tal de trasllardar-se a grans distàncies Són de color groc o bru fosc, pelàgics, es nodreixen dels ectoparàsits de llurs hostes i són propis de la Mediterrània i de l’Atlàntic El disc d' Eremora és dues vegades més llarg que ample i el d'…
bacora
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels túnids, semblant a la tonyina, però més petit (ateny un metre de llargada).
Té el cos fusiforme, de color blau fosc al dors i blanc al ventre les aletes pectorals, característiques, són llargues, estretes i falciformes Espècie pelàgica i migradora, els seus desplaçaments no són tan importants com els de la tonyina S'alimenta d’altres peixos, de cefalòpodes i de crustacis Viu preferentment a les mars càlides es troba al Pacífic i a l’Atlàntic, i és més rara a la Mediterrània La seva carn, molt apreciada, sovint és confosa amb la del bonítol i venuda com a tal, sobretot en conserva, fins al punt que és la base d’una indústria important Hom en pesca molta a les costes…
ceratodiformes
Ictiologia
Ordre de peixos dipnous que comprèn individus amb el cos recobert de grans escates cicloides.
La cua és dificerca, les aletes imparelles són unides, i les parelles tenen forma punxeguda l’endoesquelet és cartilaginós La bufeta natatòria és reticulada, i tenen un únic pulmó sense lòbuls La família comprèn actualment una sola espècie, la barramunda
cabeçuda
Ictiologia
Joell de l’espècie Atherina hepsetus
, de cos transparent, ulls grossos i mida molt petita.
salmó
© Verity Johnson / Dreamstime.com
Ictiologia
Peix de la família dels salmònids que pertany als gèneres Salmo, Oncorhynchus (americà), Coregonus (llacs centreeuropeus), etc.
L’espècie més coneguda és el salmó europeu Salmo salar , de cos allargat, d’1 m de longitud mitjana i de 15 kg de pes El seu color experimenta nombroses variacions durant el seu desenvolupament, el dors es torna finalment blavós, l’abdomen i els flancs, argentats, i les aletes, una mica més fosques Abandonen les aigües marines en què habiten sobretot a l’Atlàntic nord i en l’època de reproducció remunten els rius europeus i americans i hi fan la posta, segons les edats, en diverses èpoques de l’any Els alevins romanen d’un a sis anys, generalment dos, a les aigües dolces oxigenades, segons…
càntera
Ictiologia
Peix perciforme
, de la família dels espàrids, marí, d’uns 45 a 50 cm de llargada.
La forma del cos és la muna als espàrids, però els mascles adults tenen el dors prominent i el front bombat El cap és petit, el rostre punxegut, i la boca té dents curtes i fines posseeixen una sola aleta dorsal, espinosa Llur coloració varia amb l’edat i amb el sexe el mascle adult és blau o blau gris, amb ratlles fosques, i el mascle jove és gris o gris groguenc La femella, però, té una coloració intermèdia La càntera és hermafrodita proterògina la forma adulta masculina és territorial, excava nius i guarda i aireja la posta Viu al llarg de les costes rocalloses formant moles les joves, on…
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les aletes…
carpa
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Peix de l’ordre de cipriniformes, d’aigua dolça d’uns 20 a 40 cm de llargada.
El cos, de color d’oliva, és comprimit lateralment i recobert tot ell de grans escates L’aleta dorsal, única, és allargada, i l’anal té el primer radi espiniforme La carpa no té dents, i a la part superior de l’orifici bucal presenta quatre barbetes, dues a cada costat Es nodreix de larves de dípters i d’altres insectes aquàtics, de cucs i de petits molluscs És originària d’Àsia, d’una àmplia zona des de la Manxúria fins a prop de la mar Negra Viu en estanys o rius de corrent lent i en fons de vegetació densa Hiverna en moles sobre el fons en indrets profunds Malgrat que la seva carn és menys…
lofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis de cos nu o cobert de tubercles espinosos.
Caracteritzats pel fet de presentar les aletes pectorals pedunculades, els primers radis de les aletes dorsals lliures i transformats en filaments pescadors i les feses branquials reduïdes a un simple forat situat darrere cada aleta pectoral Presenten l’aleta caudal no bilobada, la boca generalment és molt grossa i les aletes ventrals són en posició jugular no tenen costelles i són fisoclists Inclou unes 225 espècies marines i bentòniques, agrupades en cinc famílies Una espècie típica és el rap
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina