Resultats de la cerca

És una espècie boreal que es troba a l’Atlàntic i en altres mars, però no a la Mediterrània Com en altres casos d’espècies que no viuen en aquesta mar, fins fa ben poc no existia una denominació catalana per a aquest peix El nom d’halibut sí que s’utilitza, i fa referència a una espècie molt propera filogenèticament Hippoglossus hippoglossus Halibut negre és la denominació que es proposà per a aquest altre peix tenint en consideració la francesa, flétan noir , i la castellana, fletán negro En cap cas no s’ha de confondre amb el rèmol, cosa que passa sovint, ja que aquest terme correspon a…

La forma del cos és la muna als espàrids, però els mascles adults tenen el dors prominent i el front bombat El cap és petit, el rostre punxegut, i la boca té dents curtes i fines posseeixen una sola aleta dorsal, espinosa Llur coloració varia amb l’edat i amb el sexe el mascle adult és blau o blau gris, amb ratlles fosques, i el mascle jove és gris o gris groguenc La femella, però, té una coloració intermèdia La càntera és hermafrodita proterògina la forma adulta masculina és territorial, excava nius i guarda i aireja la posta Viu al llarg de les costes rocalloses formant moles les joves, on…

Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les aletes…

Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil   Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per quatre bandes…

Inclou dues espècies S scombrus , el verat comú , i S colias japonicus , el verat d’ull gros , peixos pelàgics, d’alta mar i d’una gran importància econòmica, car formen en primavera grans bancs que s’apropen a les costes i són activament capturats per la seva carn, molt saborosa i alimentosa, puix que és un peix blau molt ric en greixos S'alimenten de crustacis planctònics i de pteròpodes Verat d’ull gros Lanzardo2 CC0 Molt comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, ambdues espècies són venudes als mercats indistintament, bé que el verat d’ull gros té els ulls molt més grossos, és de mida…

Els seus sis primers radis dorsals, el primer dels quals atrau les seves preses com un ham esquerat, són lliures i amb làmines dèrmiques S'enterra, mitjançant les aletes pectorals i ventrals, als fons de sorra i fang, on habita esperant que els peixos dels quals es nodreix se li apropin, i la pell adquireix la mateixa tonalitat del fons Comestible i molt saborós, és molt apreciat Habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord Els individus de les dues espècies del gènere, L piscatorius rap o granota de mar i L budegassa rap vermell , rap cardaire o rap fotaire , tenen un fibló…

El color del dors és gris bru, blavós o negre, i el del ventre, blanquinós Ateny normalment un metre els mascles i d’1,5 a 2 m les femelles Habita en els fons rocallosos d’1 a 100 m de profunditat, on és pescat amb art de ròssec És carnívor i predador voraç La fresa té lloc en mar obert, a l’estiu, en una zona molt àmplia que va des de la mar dels Sargassos a la Mediterrània oriental, a profunditats d’uns 2500 m Després de la posta els progenitors moren Els alevins, anomenats fideus , d’uns 15 cm, migren cap a les costes, on creixen fins a atènyer la maduresa sexual, dels 5 als 15 anys El…

D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica, la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb dos ocels blavosos Habiten a la zona…

Són de colors platejats, i en els flancs tenen ratlles oblíqües de colors brums Els ulls són laterals i de posició molt alta La boca és obliqua Habiten les aigües poc profundes enterrades a la sorra, amb els ulls al descobert, vigilant les preses Les aranyes són freqüents a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic i a la mar del Nord El gènere comprèn quatre espècies, que es denominen conjuntament amb el nom d’aranya L’ aranya blanca T draco d’uns 30 cm, amb el cos més allargat que les altres espècies l’ aranya fragata T lineatus , que s’assembla a l’anterior, però té una sèrie de…

La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes,…