Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
singnàtids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels singnatiformes.
Tenen un cos molt llarg, cobert de plaques òssies disposades en anells, que formen cuirassa, amb cua, proveïda o no d’aleta, eventualment prènsil, una sola aleta dorsal amb radis tous, que fa moure el cos, les pectorals petites o absents, i ulls molt mòbils Els mascles tenen, generalment, una bossa o cambra incubadora abdominal, on els ous, deixats per la femella, s’obren i es desenvolupen si no hi ha bossa, els ous són enganxats sobre el ventre Habiten comunament als herbassars d’algues L’agulla, la serpeta, el serpetó i el cavall marí són singnàtids comuns a les mars dels…
mugiliformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que alguns autors consideren com a subordre dels perciformes, dels quals es diferencien per la posició abdominal o subabdominal de les aletes ventrals.
Les escates són cicloides o ctenoides i l’opercle és inerme Els representants d’aquest grup són tots pelàgics, litorals, amb algunes espècies d’aigua dolça Inclou les famílies dels aterínids , els esfirènids i els mugílids , totes representades a la Mediterrània
fartet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels ciprinodòntids, d’uns 5 cm de llargària, de cap aixafat, aletes dorsal i anal oposades i en forma de ventall i aletes pelvianes en posició abdominal i sense línia lateral.
El mascle és d’un color gris fosc, amb els costats solcats d’una dotzena de bandes argentades transversals, i la femella és d’un color gris groguenc amb taques negroses Habita a les aigües dolces, als rius, als maresmes i a les albuferes del litoral de la península Ibèrica i a Algèria, i constitueix un exemplar molt notable d’endemisme zoològic Als Països Catalans n'hi ha, sobretot, a l’Albufera i a les llacunes del delta del Llobregat
lluç de riu
Lluç de riu
Katdaned (cc-by)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels esòcids, d’uns 30-70 cm de llargada que té el cos allargat i recobert de fines escates, una sola aleta dorsal, situada molt endarrere, les ventrals en posició abdominal i el musell gros, llarg i deprimit, amb la boca armada de fortes dents.
Habita a les aigües dolces, on es nodreix de peixos, granotes, serps d’aigua, petits mamífers, etc Originari de l’Europa central i de l’occidental, fou introduït a la península Ibèrica vers el 1950 A l’estany de Banyoles ha provocat gairebé l’extinció de tots els altres peixos
verat volador
Verat volador
hullothere (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids, d’uns 40 cm de llargària, de cos allargat, aletes pectorals molt grosses i en forma de ventall, de manera que la punta ateny el peduncle caudal, i ventrals també grosses, però menys, i en posició abdominal, aleta caudal amb lòbul inferior més llarg que el superior, cap petit, amb ulls grossos, dors blau i ventre i costats argentats.
És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans