Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
xanguet
Xanguet
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes
, de la família dels aterínids, (sovint confosos amb el xanguet pròpiament dit, Aphia minuta
), concretament A.hepsetus
, dit també joell, jaclet
o xasclet, A.boyeri
, també anomenat cabeçuda
, i A.mochon
, anomenat també moixonet
.
Tots, en conjunt, reben el nom de peixos sense sang Són peixos delicats i transparents, amb el cos de secció ovalada, el cap aixafat dorsalment, els ulls grossos, l’obertura bucal obliqua, les dents molt petites, les aletes pectorals relativament grosses i situades molt altes als costats, i dues aletes dorsals i amb una línia argentada i una altra de negra als costats Ahepsetus fa uns 15 cm, i Aboyeri uns 10 Habiten a la superfície de les aigües, vora el litoral, on formen grans bancs força estàtics Es nodreixen de plàncton Són comuns a les costes dels Països Catalans, on són…
faixa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, d’uns 15-20 cm, amb el cos aixafat, el cap curt i els ulls grossos.
És d’un color argentat, amb les aletes vermelles Habita a molta profunditat a la Mediterrània i a l’Atlàntic
escurçana
Ictiologia
Peix condroïcti de l’ordre dels raïformes, de la família dels dasiàtids, que presenta el cos aixafat en sentit dorsiventral i en forma de disc romboïdal prolongat per una cua molt llarga i prima.
És de dimensions grans o mitjanes, i algunes espècies poden arribar als 2,5 m de llargada no tenen aletes dorsals, però presenten un agulló molt fort situat a la meitat superior del fuet caudal Aquest agulló és en connexió amb una glàndula verinosa El gènere comprèn unes quantes espècies pròpies dels fons arenosos costaners, algunes de les quals són comunes als Països Catalans
fartet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes, de la família dels ciprinodòntids, d’uns 5 cm de llargària, de cap aixafat, aletes dorsal i anal oposades i en forma de ventall i aletes pelvianes en posició abdominal i sense línia lateral.
El mascle és d’un color gris fosc, amb els costats solcats d’una dotzena de bandes argentades transversals, i la femella és d’un color gris groguenc amb taques negroses Habita a les aigües dolces, als rius, als maresmes i a les albuferes del litoral de la península Ibèrica i a Algèria, i constitueix un exemplar molt notable d’endemisme zoològic Als Països Catalans n'hi ha, sobretot, a l’Albufera i a les llacunes del delta del Llobregat
esòcids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels clupeïformes, caracteritzats pel fet de tenir el cos allargat, el musell aixafat, la boca tan llarga com la meitat de la longitud del cap i les dents molt robustes i inserides en els premaxil·lars, intermaxil·lars, vòmer, palatins i llengua.
Inclou un sol gènere, Esox , amb cinc espècies depredadores pròpies dels rius i llacs d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, entre les quals hi ha l' Esox lucius lluç de riu que ha estat introduïda als rius dels Països Catalans
gat
Gat (Scylliorhinus stellaris)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esciliorrínids, que fan de mig metre a un metre de llargada, amb el cap aixafat i el cos prim i de color gris rosat, amb taques circulars fosques d’un diàmetre variable, segons l’espècie.
Inclou dues espècies de taurons S stellaris , que ateny fins a 1 m de llargària i té les taques grosses, i S canicula , més curt que l’anterior i amb les taques més petites Són comuns a les costes dels Països Catalans La carn, tot i que és comestible, no és gaire apreciada