Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cardaire
Ictiologia
Peix selaci marí i bentònic del subordre dels batoïdeus, que pot fer fins a 1,5 m de llargada.
El rostre és llarg i punxegut, i el cos, aplanat en forma de disc romboidal la cua del mascle presenta una sèrie dorsal de fiblons, i dues de laterals en ambdós sexes hi ha petites formacions espinoses esteses per tota la cara dorsal, que és bruna, tirant a marró o grisenca, mentre que la ventral és blanca, rosada o grisenca, amb un ribet violat a les aletes Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes És comú a la Mediterrània, al canal de la Mànega i a les costes atlàntiques africanes És conegut també amb els noms d' escrita blanca i rajada blanca
raïformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, sèrie dels hipotremats, de cos aplanat dorsiventralment, tronc en forma d’escut o disc aplanat i cua més o menys llarga.
Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies
comprimit | comprimida
Anatomia animal
Ictiologia
Dit del peix aplanat lateralment (per oposició a deprimit), com ara el bot, el llenguado, etc.
batoïdeus
batoïdeus Rajada (Raja clavata)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Subordre de peixos selacis que comprèn individus de dimensions mitjanes, amb el cos molt aplanat dorsiventralment, de colors foscs al dors i blanc al ventre.
Les aletes pectorals són grosses i poc diferenciades del tronc La regió caudal és reduïda damunt la cua hi ha les aletes imparelles, llevat de l’anal, que desapareix Algunes espècies posseeixen òrgans elèctrics Solen tenir denticles dèrmics al dors, on també tenen els ulls, i darrere d’aquests, els espiracles Són peixos bastant sedentaris els individus d’algunes espècies solen habitar als fons de sorra o de fang, mig colgats talment que només en sobresurten els ulls i els espiracles És un grup ric en espècies, distribuïdes per totes les mars habiten en general els fons litorals, a no gaire…
àngel

Àngel comú
Whodden iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels esquals, amb caràcters semblants als de les rajades i dels taurons, amb el cos aplanat i de forma romboidal, i el cap rodó.
Ateny 2 m de llargada Les aletes pectorals i pelvianes són molt desenvolupades, com ales Tot ell és de color grisenc, amb taques clares o fosques i la pell molt aspra És vivípar aplacentat Viu en els fons de sorra o fang i es nodreix de molluscs, crustacis i petits peixos plans És cosmopolita Bé que comestible, la seva carn no és de gaire qualitat Cal destacar-ne l’ àngel comú o escat S squatina , de coloració arenosa, l’ àngel aculeat S aculeata , amb els ulls envoltats de gruixuts tubercles espinosos, i l’ àngel ocellat o escatet S oculata , de coloració bruna amb ocels blancs
bruixa
Ictiologia
Peix marí de l’ordre dels pleuronectiformes de la família dels escoftàlmids, d’uns 25 cm de llargada, amb el cos aplanat lateralment, ovalat i de color bru grisós.
Ambdós ulls són situats al costat esquerre del cos Habita als fons fangosos i sorrencs i és freqüent a la Mediterrània, on és pescat amb arts d’arrossegament
rap
rap (L. piscatorius)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels lofiformes, de la família dels lòfids, de cap gros, gairebé semicircular i aplanat, ulls grossos, dorsals, mandíbules amb nombrosos apèndixs dèrmics i pell nua però amb concrecions dèrmiques.
Els seus sis primers radis dorsals, el primer dels quals atrau les seves preses com un ham esquerat, són lliures i amb làmines dèrmiques S'enterra, mitjançant les aletes pectorals i ventrals, als fons de sorra i fang, on habita esperant que els peixos dels quals es nodreix se li apropin, i la pell adquireix la mateixa tonalitat del fons Comestible i molt saborós, és molt apreciat Habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord Els individus de les dues espècies del gènere, L piscatorius rap o granota de mar i L budegassa rap vermell , rap cardaire o rap fotaire , tenen un fibló…
llenguado

Llenguado
Hans Hillewaert (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes de la família dels solèids, que pot atènyer fins a 45 cm de longitud, té el cos oval i molt aplanat, la boca lateral i els ulls al costat dret del cos.
Les aletes parelles i la caudal són reduïdes, i a la vora externa de l’aleta pectoral té una taca negra Habita als fons arenosos, a una profunditat de 10-70 m És comú a la Mediterrània i a l’Atlàntic La seva carn és molt apreciada
pleuronectiformes

Palaia, peix de l’ordre dels pleuronectiformes
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que tenen el cos molt aplanat, de forma oval i asimètric, amb una de les cares sense pigments i les aletes dorsal i caudal molt desenvolupades, puix que comprenen gairebé totes dues vores del cos.
La majoria dels òrgans també són asimètrics, ambdós ulls són a la banda pigmentada i molt propers l’un de l’altre, la boca és esbiaixada, la part davantera del crani és deformada i no tenen bufeta natatòria Neden mitjançant ondulacions del cos i les aletes, i habiten als fons sorrencs, on descansen sobre la banda despigmentada del cos Les larves són simètriques i neden normalment Són carnívors i generalment marins Comprèn 600 espècies 35 de les quals són pròpies de la Mediterrània, repartides en 20 famílies, les més importants de les quals són la dels pleuronèctids, la dels solèids i la dels…
negret
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que ateny 45 cm i té el cos tou i poc esvelt, aplanat per la part cefàlica i per la superfície ventral, amb els denticles dèrmics de la pell piliformes, molt flexibles, i és de color molt fosc, amb la regió ventral quasi negra.
Habita en fons de 100 a 1 000 m, però en latituds més altes es troba prop de la superfície La carn no és comestible, però en alguns casos hom obté oli de fetge S'alimenta de peixos, cefalòpodes i gambes Habita a la Mediterrània occidental i a la costa atlàntica europea i nord-africana