Resultats de la cerca

Té el cap i la part anterior del cos alts, molt comprimits lateralment i amb el caire inferior tan fi com el tall d’una fulla de destral, i la part posterior del cos és baixa i prima, comparable a un mànec de destral És proveït, a les parts laterals i inferiors anteriors del seu cos, de fileres de fotòfors La seva pell, extraordinàriament delicada, té una viva brillantor argentina als costats i a les zones inferiors i és blava a la resta Habita a les mars de la zona temperada i càlida, a bastant fondària, bé que, a causa de corrents verticals, hom el troba sovint en aigües superficials És…

El seu dors és de color verd clar i la resta és argentina amb brillantor de nacre Les seves escates argentines i l’interior de la seva bufeta natatòria són emprades per a cobrir l’interior de petites esferes de vidre, que adquireixen així una brillantor com la de les perles Hom el troba a les aigües profundes de moltes mars i la seva carn és d’un gust exquisit És relativament comú a la costa dels Països Catalans, però no té gaire valor econòmic

Llur característica més important és la prolongació del morro en una làmina plana, horitzontal, que té als costats una sèrie de dents fortes agudes, perpendiculars a l’eix de la dita làmina Utilitzen aquesta eina per a remoure el fang en cerca de llur aliment, constituït per animals bentònics A la Mediterrània només arriben individus perduts de l’espècie P pectinata

Té un apèndix dèrmic ramificat entre els ulls Pot arribar als 30 cm de llargada

L’esquelet és rudimentari, però molts fòssils tenen l’esquelet tegumentari molt desenvolupat Les espècies actuals presenten metamorfosi abans d’arribar a l’estat adult Fou un grup molt nombrós a l’Era Primària, però avui en resten molt poques espècies

Pertany a la família dels espàrids Dentex dentex , i posseeix unes fortes dents Hom el troba a tota la Mediterrània i també en una gran part de les costes europees i africanes de l’Atlàntic Bé que algunes vegades és un peix litoral, els exemplars més grossos són típics dels fons arenosos superiors als 25 m La seva carn és apreciada Cal destacar-ne el déntol corcovat o corcovat D gibbosus i el déntol petit o pagell déntol

Pot arribar a assolir 3 m de longitud l’aleta dorsal s’estén al llarg de tot el dors, i hi manca l’anal Habita a 400-500 m de profunditat, a les mars temperades, i hom la captura amb arts d’arrossegament És molt apreciada No és gaire comuna a les costes dels Països Catalans

És de dimensions grans o mitjanes, i algunes espècies poden arribar als 2,5 m de llargada no tenen aletes dorsals, però presenten un agulló molt fort situat a la meitat superior del fuet caudal Aquest agulló és en connexió amb una glàndula verinosa El gènere comprèn unes quantes espècies pròpies dels fons arenosos costaners, algunes de les quals són comunes als Països Catalans

La coloració del cos s’assembla a la de les serps, d’on li ve el nom El musell, cònic, és proveït de mandíbules estretes i dents fortes i punxegudes La cua és molt forta i afilada, la qual cosa li permet d’excavar el fons a fi d’amagar-s’hi És un animal molt voraç que viu a la Mediterrània i que es nodreix de crustacis i peixos