Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
moll reial
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels apogònids, d’11 cm de llargada, de color vermell intens, ulls grossos i aspecte semblant al dels serrànids
.
Habita a les coves dels fons litorals rocallosos de la Mediterrània i de l’Atlàntic temperat Presenta fecundació interna i la incubació dels ous té lloc a la cavitat bucal del pare
holocèfals
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis que tenen el cos fusiforme, acabat en una aleta caudal llarga i poc aparent.
Les aletes ventrals dels mascles són parcialment transformades en pterigopodis La pell és llisa i sense escata Tenen un opercle cartilaginós que recobreix les feses branquials, i els adults conserven el notocordi La fecundació és interna, i són ovípars Són animals de costums bentònics, i habiten normalment a bastant de profunditat, on s’alimenten d’invertebrats És un grup poc nombrós, de caràcter arcaic, que inclou formes fòssils conegudes des del Devonià A la Mediterrània, hi habita la guineu
guppy
Ictiologia
Peix de l’ordre dels ciprinodontiformes que presenta dimorfisme sexual.
El mascle és d’uns 4 cm de llargada i presenta una gran variabilitat quant a la coloració i a la forma de les aletes la femella és d’uns 7 cm i de colors més uniformes Són vivípars amb fecundació interna El guppy habita a les aigües dolces d’Amèrica del Sud i és molt conegut com a peix d’aquari, on es reprodueix fàcilment Rep el seu nom del naturalista anglès Robert John Lechmere Guppy 1836-1916
castanyoleta
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix perciforme marí de la família dels pomacèntrids, freqüent en petits grups o en moles nombroses entre les roques de les zones litorals i coral·lina.
La coloració de l’adult, que fa uns 12 cm, tira a marró o a blau negrós, sobre un fons daurat i amb una vora caudal blanca la cua és escotada, i les aletes pectorals, grans L’alimentació és plactòfoga la fecundació és externa, hi ha delimitació de territoris i els peixos tenen cura dels ous Típic de l’Atlàntic oriental des de Portugal fins a Guinea i de la Mediterrània, és conegut també per estudiant , somera , moret , tuta , soldat
cavall marí
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Gènere de peixos osteïctis
marins, de l’ordre dels signatiformes, molt modificats, que tenen el cos protegit per una cuirassa dèrmica rígida, i el cap que recorda el d’un cavall (d’ací prové llur nom) a causa de l’allargament del rostre suctor.
Són de dimensions mitjanes 15 a 20 cm, de color marró variable l’aleta caudal és substituïda per una mena de cua prènsil sovint s’entortolliguen amb la cua a les posidònies i zosteres Tenen fecundació interna la parada nupcial, que precedeix la còpula, és complexa, i suposa canvis notables de coloració i de comportament en tots dos sexes el mascle cova la posta dins una bossa incubadora ventral que s’obre o rebenta quan els ous es desclouen A la Mediterrània són comunes dues espècies Hbrevirostris i Hguttulatus , aquesta darrera també anomenada cavallet marí , amb diferents…
condrictis
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de peixos, gairebé sempre marins, que posseeixen esquelet cartilaginós, lleugerament calcificat, i tenen notocordi.
Són mandibulats, amb suspensió hiostílica selacis o holostílica holocèfals, i tenen la boca en posició ventral Les aletes són sostingudes per peces cartilaginoses i còrnies, i les escates cutànies tenen estructura semblant a la de les dents denticles cutanis La cua és dificerca o heterocerca Les brànquies són a banda i banda de la faringe, entre els arcs branquials les fenedures branquials són de 5 a 7 parells selacis o d’un sol parell holocèfals hi manquen els opercles La fecundació és interna i s’efectua per mitjà de l’òrgan copulador del mascle pterigòpodes la reproducció és…
osteïctis
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats que inclou els peixos que posseeixen teixit ossi, en proporció variable, en llur esquelet intern.
Són mandibulats amb suspensió hiostílica, amb la boca en posició normalment terminal Tenen un aparell opercular i branquiòsteg, articulat sobre l’arc hioide, que recobreix les brànquies, les quals tenen una estructura pectiniforme El cos és típicament recobert per escates òssies de natura dèrmica, tot i que hi ha també formes nues que les han perdudes secundàriament Les aletes són sostingudes per elements ossificats, els lepidòtrics, que són escates transformades També és característica d’aquest grup l’adquisició d’un pulmó, que pot funcionar com a tal, desaparèixer, o bé, més correntment,…
peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…