Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
cap d’ase
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels tríglids del grup de les lluernes, que ateny de 30 a 55 cm.
Les escates de la línia lateral són grosses i rugoses El dors és de color grisenc o verdós, pigallat de blanc, i el ventre és blanc Viu sobre els fons sorrencs de poca profunditat de la Mediterrània i de l’Atlàntic
sorell

Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental
gat

Gat (Scylliorhinus stellaris)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esciliorrínids, que fan de mig metre a un metre de llargada, amb el cap aixafat i el cos prim i de color gris rosat, amb taques circulars fosques d’un diàmetre variable, segons l’espècie.
Inclou dues espècies de taurons S stellaris , que ateny fins a 1 m de llargària i té les taques grosses, i S canicula , més curt que l’anterior i amb les taques més petites Són comuns a les costes dels Països Catalans La carn, tot i que és comestible, no és gaire apreciada
guineu

Guineu
(CC0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels quimeriformes, de la família dels quimèrids, que ateny 1 m de llargada.
Presenta el cap subcònic amb la boca ínfera, les aletes pectorals grosses i dues de dorsals, la primera de les quals és porveïda d’un agulló verinòs l’aleta caudal té forma de flagell És unisexual i ovípar Habita fins a 2000 m de profunditat i s’alimenta d’invertebrats bentònics No és comestible
xoriguer

xoriguer
Javier Sancho - DA (CC BY-ND 2.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels dactilopteriformes, amb el dors i els costats coberts per uns ossos dèrmics, amb espines, que formen una mena de cuirassa.
Assoleix 40 cm de llargada, i té una cuirassa òssia al cap, acabada en dues punxes, i la boca arrodonida i petita Es desplaça mitjançant cops de cua i estenent les aletes pectorals, molt grosses, amples i en forma d’ala Habita al fons, bé que fa curtes volades fora de l’aigua N'hi ha a la Mediterrània, l’Atlàntic i la mar Roja, i és bastant freqüent a les aigües dels Països Catalans
aterínids
Ictiologia
Família de l’ordre dels perciformes que comprèn peixos de formes delicades i semitransparents, de petites dimensions (12-14 cm).
Tenen les dents febles i els ulls grossos Presenten dues aletes dorsals Als flancs tenen una franja platejada característica i les escates, grosses, són puntejades de negre Viuen en moles, a la zona costanera de les mars càlides o temperades i penetren a vegades a les llacunes salabroses i fins als rius una de les espècies Atherina rissoi viu sempre en aigües dolces Pertanyen a aquest grup el moixonet, el xanguet i el xasclet
anfós
Ictiologia
Peix de la família dels serrànids, de cos voluminós, que pot atènyer un metre de llargada, de colors foscs amb taques clares.
Té les aletes espinoses, bastant grosses i tres punxes als opercles Viu entre roques, des de 20 m fins a 120 m de profunditat És propi de la Mediterrània i de les costes atlàntiques oriental Madeira, les Açores, les Canàries i la costa africana fins a la República de Sud-àfrica, inclosa el sector costaner de l'Índic i occidentals, des de les Guaianes fins al Brasil La seva carn és molt apreciada Hom l’anomena també nero
zeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis.
Caracteritzats pel fet de presentar el dors molt elevat, el cos comprimit i cobert de grosses escates ctenoides, el cap gros, la boca molt protràctil, la línia lateral corba al centre dels costats, la bufeta natatòria grossa, les aletes pectorals petites i les ventrals en posició jugular o toràcica i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base Inclou dues famílies els zeids, amb el gall Zeus faber , i els capròids, amb el gallet Capros aper
morena
Morena
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels anguil·liformes
, de la família dels murènids, que ateny 1,5 m de llargada, de cos serpentiforme, comprimit lateralment.
Manca d’escata i d’aletes pectorals, i la pell és gruixuda i recoberta de mucositat Té la boca grossa, amb dents fortes i agudes Els orificis nasals formen unes prolongacions tubulars a l’extrem de la mandíbula superior És de color terrós, amb grosses taques blanques i grogues Habita a les fenedures i les coves de les costes rocalloses, a poca profunditat, on s’alimenta de peixos, que caça a l’aguait Malgrat la seva reputació, només ataca quan és destorbada la mossegada és molt dolorosa i de cicatrització difícil La morena és comuna a totes les costes rocalloses de la Mediterrània
barracuda
barracuda ( Sphyraena barracuda )
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels esfirènids, amb el cos allargat i prim, de grans dimensions (algunes espècies atenyen més de 2 m de llargada) i de tons grisos.
Tenen les dues aletes dorsals petites i molt separades, i la cua bifurcada La boca és grossa, armada amb dents potents la mandíbula inferior és prògnata i aguda, com un bec Les barracudes viuen en petits grups, prop de les costes, en les mars tropicals i temperades Són carnívores i molt voraces Algunes espècies tropicals, les més grosses, ataquen l’home Són apreciades en pesca esportiva, i són comestibles, bé que de baixa qualitat L’espècie més representativa és S barracuda , del mar de les Antilles A la Mediterrània n'hi ha una de dimensions menors, anomenada espet