Resultats de la cerca

Les aletes ventrals dels mascles són parcialment transformades en pterigopodis La pell és llisa i sense escata Tenen un opercle cartilaginós que recobreix les feses branquials, i els adults conserven el notocordi La fecundació és interna, i són ovípars Són animals de costums bentònics, i habiten normalment a bastant de profunditat, on s’alimenten d’invertebrats És un grup poc nombrós, de caràcter arcaic, que inclou formes fòssils conegudes des del Devonià A la Mediterrània, hi habita la guineu

Agrupa animals que conserven el notocordi durant tota la vida, desproveïts de mandíbules i proveïts només d’aletes imparelles Tots ells són anguilliformes, tenen la pell nua i brànquies de sis a quinze parells tancades dins unes bosses branquials el disc bucal és suctor, d’acord amb llur vida parasitària La classe agrupa nombroses formes fòssils que tingueren llur màxima expansió en el Silurià superior i el Devonià inferior Els ciclòstoms actuals són representats per dues formes característiques, les llamprees i les mixines

Són mandibulats, amb suspensió hiostílica selacis o holostílica holocèfals, i tenen la boca en posició ventral Les aletes són sostingudes per peces cartilaginoses i còrnies, i les escates cutànies tenen estructura semblant a la de les dents denticles cutanis La cua és dificerca o heterocerca Les brànquies són a banda i banda de la faringe, entre els arcs branquials les fenedures branquials són de 5 a 7 parells selacis o d’un sol parell holocèfals hi manquen els opercles La fecundació és interna i s’efectua per mitjà de l’òrgan copulador del mascle pterigòpodes la reproducció és vivípara,…

Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…

L’esquelet és rudimentari, però molts fòssils tenen l’esquelet tegumentari molt desenvolupat Les espècies actuals presenten metamorfosi abans d’arribar a l’estat adult Fou un grup molt nombrós a l’Era Primària, però avui en resten molt poques espècies

La mandíbula té suspensió amfistílica Visqueren durant el Devonià i el Juràssic Un gènere típic és el Cladoselache , del Devonià superior

Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…