Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
osteoglòssids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes que tenen el cos massís, poderós, comprimit lateralment cap a la meitat i cònic a l’extrem anterior, amb la cua petita i semblant a una paleta arrodonida.
La boca va armada de dents fortes, que ocupen la volta superior i la inferior, al paladar i la llengua, la qual és sostinguda per una forta estructura òssia Presenten una línia lateral amb grans obertures Són un petit nombre de gèneres i espècies dulciaqüícoles de les zones tropicals d’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Austràlia El representant més característic és l’arapaima
triàquids
Ictiologia
Família de selacis pleurotremats de l’ordre dels lamniformes o esqualiformes de musell no gaire llarg i membrana nictitant inferior amb un plec horitzontal.
Tenen les obertures branquials darrere les aletes pectorals, i la primera aleta dorsal és més curta que la segona i amb la base més endavant que l’origen de les ventrals Habiten a les mars càlides i temperades Inclou, entre d’altres, els gèneres Galeorhinus amb Ggaleus , el caçó, Mustelus amb Mmustelus , la mussola, i Masterias , la mussola gavatxa i Prionace amb Pglauca , la tintorera, comuns a les aigües dels Països Catalans
raïformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, sèrie dels hipotremats, de cos aplanat dorsiventralment, tronc en forma d’escut o disc aplanat i cua més o menys llarga.
Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies
ballesta
ballesta (B.carolinensis)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva, poc diferenciat del cap.
S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els…
cal·lionímids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes que agrupa formes marines, bentòniques i costaneres, de 10 a 30 cm de llargada.
Tenen el cos fusiforme, el cap ample i deprimit, amb els ulls i les obertures branquials petits situats a la part superior del cap La femella és més petita i de coloracions més suaus i uniformes que el mascle, el qual porta un fibló preopercular de diverses puntes, que utilitza per a la defensa i per a subjectar la femella durant la fresa No tenen escates i presenten dues aletes dorsals, la primera més curta que la segona en les femelles, i més llarga en els mascles, en els quals constitueixen, juntament amb les coloracions brillants de la lliurea, un distintiu nupcial clar les…
llamprea
Ictiologia
Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomoyzon
.
Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de…
pleurotremats
Ictiologia
Grup de peixos condrictis caracteritzats per la situació lateral de les obertures branquials, amb el marge anterior de l’aleta pectoral lliure i amb les dues meitats de la cintura escapular no fusionades dorsalment.
Comprèn tots els peixos que d’una manera laxa hom coneix com a taurons
simbranquiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis amb aspecte d’anguila, obertures branquials petites i fusionades ventralment en una sola fesa transversal a la regió del coll, brànquies parcialment atrofiades (per la qual cosa la respiració és sobretot bucofaríngia i intestinal).
Tenen un cos allargat, aletes reduïdes, sovint sense les parelles, i sense vesícula natatòria, amb escates o sense Són propis de pantans, coves i aigües estancades, sobretot d’aigües dolces tropicals del sud-est d’Àsia, on hom en pesca i consumeix alguna espècie Fluta alba , i d’Austràlia