Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
loina
Ictiologia
Subespècie de madrilla que als Països Catalans només es troba al Xúquer.
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per…
vaca
vaca morena
gilles t (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de selacis de l’ordre dels torpediniformes, de la família dels torpedínids, amb el cos clarament diferenciat en un disc suboral o subcircular i una cua curta amb un replec cutani a cada costat; de musell arrodonit, els ulls són petits, com també la boca, arcada i amb dents protràctils.
Hi ha unes poques espècies, de fons arenosos i fangosos, sobre els quals habiten, sovint amagats i nodrint-se d’animals bentònics, que paralitzen mitjançant l’emissió de descàrregues elèctriques de fins a 220 V, produïdes pels òrgans elèctrics, en forma de ronyó, situats entre les aletes pectorals No són comestibles La vaca comuna , o tremolosa Torpedo torpedo , d’uns 60 cm i d’un color grogós o terrós rogenc, amb diverses taques d’un blau fosc vorejades de negre i groc al dors, és comuna entre 4 i 400 m de fondària a les aigües dels Països Catalans La vaca morena T marmorata , una mica més…
trencavits
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels ammodítids, d’uns 18 cm de llargària i de cos llarg i estret; és molt semblant al sonso, del qual es diferencia pel fet de tenir la mandíbula inferior més sortint i la boca més protràctil.
És força rar a les aigües dels Països Catalans
soldat
Soldat
FAO (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels solèids, bàsicament igual al llenguado, però més petit, d’uns 20 cm de longitud, i de color gris groguenc amb taques negres orlades de blanc.
De carn molt apreciada, és freqüent a les costes dels Països Catalans
junclà
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 20 cm de llargada i de color verd o verd groguenc, amb ratlles o faixes blaves i una taca negra darrere els ulls i als costats de la cua.
No té valor comercial, i abunda en els fons rocallosos del litoral dels Països Catalans
gripau
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels làbrids, que ateny de 5-8 cm, de color rosat amb l’opercle dentat.
Habita enmig de les roques del litoral És comú a les mars dels Països Catalans
gallet
Gallet
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels capròids, que ateny uns 15 cm de llargària, amb el cos oval i lateralment comprimit, de color vermellós al dors i vermell argentat al ventre i amb la boca protràctil.
És una espècie batipelàgica que habita a la Mediterrània i és comuna a les costes dels Països Catalans
gutxo
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes de la família dels esquàlids, que ateny 1,2 m, pesa uns 12 kg i és semblant a l’agullat.
Té la pell negrosa, coberta amb denticles dèrmics en forma de disc Habita a les costes dels Països Catalans
trotllo
Ictiologia
Nom donat a diferents peixos teleostis de l’ordre dels perciformes i de la família dels centrolòfids, de cos allargat i comprimit però amb el peduncle caudal ben diferenciat.
A les mars dels Països Catalans només es troben dues espècies el trotllo negre Centrolophus niger i el trotllo ovalat Schedophilus ovalis