Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
dipnous
Ictiologia
Subclasse de peixos osteïctis de cos allargat, crani a penes ossificat i una respiració branquial i una de pulmonar (un o dos pulmons).
Tenen escates cosmoides, larves amb branquies externes i canal de Wolff que evacua esperma i orina Les aletes parelles tenen forma de pala o de fuet, i les senars són de forma variada i tendeixen a unir-se amb la cua Dins els dipnous hom inclou tres ordres els ceratodiformes , de repartició australiana, amb una sola espècie, Neoceratodus forsteri , els lepidosireniformes , típics de l’Amèrica del Sud, també amb una única espècie, Lepidosiren paradoxa , i els protopteriformes , amb un sol gènere, Protopterus , que habita a l’Àfrica les espècies d’aquest últim gènere es caracteritzen perquè a l…
raïformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, sèrie dels hipotremats, de cos aplanat dorsiventralment, tronc en forma d’escut o disc aplanat i cua més o menys llarga.
Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies
bavosa

Bavosa de cresta (Blennius cristatus)
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
siluriformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que habiten gairebé exclusivament a les aigües dolces continentals.
De formes i dimensions molt diverses, són fisòstoms i posseeixen aparell de Weber o cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la vesícula natatòria amb el laberint auditiu La cua és homocerca, el primer radi de l’aleta dorsal i de les pectorals és una espina molt dura, de vegades dentada, que es relaciona amb glàndules verinoses, i sovint tenen una segona aleta dorsal adiposa Tenen la pell nua o amb plaques òssies, però sense escates, i fins a 5 parells de barbes de longitud variable Tenen òrgans de respiració accessoris connectats amb les brànquies o parets del…
peixos

Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…
simbranquiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis amb aspecte d’anguila, obertures branquials petites i fusionades ventralment en una sola fesa transversal a la regió del coll, brànquies parcialment atrofiades (per la qual cosa la respiració és sobretot bucofaríngia i intestinal).
Tenen un cos allargat, aletes reduïdes, sovint sense les parelles, i sense vesícula natatòria, amb escates o sense Són propis de pantans, coves i aigües estancades, sobretot d’aigües dolces tropicals del sud-est d’Àsia, on hom en pesca i consumeix alguna espècie Fluta alba , i d’Austràlia