Resultats de la cerca

Té l’aleta dorsal bastant pròxima a l’extrem anterior del cos i l’única anal és bastant pròxima al posterior La seva mandíbula inferior és prominent El seu dors és de color blavós o verd d’oliva i els flancs i el ventre són de color argentat brillant Habita a les zones costaneres, a la cubeta occidental de la Mediterrània, a l’Adriàtica i, sobretot, a l’Atlàntic europeu, i migren poc, però en època reproductora descendeixen i es dispersen bastant Els grans vols de sardines es formen a la primavera i a l’estiu, prop de la superfície costanera Hom les captura, sobretot, mitjançant arts de…

Té els opercles llisos, a diferència de la sardina, que els té estriats Les aletes s’inicien en el primer terç del cos, al mateix nivell Pròpia de la Mediterrània meridional Illes Balears, costes del sud de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica, és objecte d’una activa pesca i el seu interès comercial resulta considerable

La sardina i l’anxova, entre altres, són fisòstoms

Són esvelts, tenen el cos allargat, sovint comprimit la part ventral és denticulada, i les escates són cicloides i caduques la línia lateral manca en el tronc La boca és protràctil i estreta, amb dents petites o sense l’obertura branquial és gran, i les branquiospines són les típiques dels animals planctòfags, bé que la sardina s’empassa les preses d’una en una sense filtrar-les L’aleta caudal és forcada, i la dorsal és central La majoria d’espècies viu en mars fredes i temperades els clupeids són presa de gàdids i verats, i, especialment, són pescats per l’home, que n'aprofita…

És una forma depredadora que s’alimenta de peixos, persegueix moles de sardina, verat i peixos voladors i és de costums pelàgics i bona nedadora La seva carn és molt saborosa És originari i propi de l’Atlàntic càlid i penetra a les costes mediterrànies

Les escates solen ésser cicloides, molt semblants a les dels ganoides en algunes formes fòssils les aletes no tenen radis espinosos les ventrals són abdominals, la caudal, homocerca, sovint forcada Les vèrtebres són amficèliques, totes iguals isospòndils La bufeta natatòria, quan hi és, comunica amb l’esòfag fisòstoms alguns tenen vàlvula espiral Moltes espècies són marines, d’aigües profundes i fredes n'hi ha que formen moles molt nombroses, i també n'hi ha d’aigua dolça i de migradores anàdromes Representants més importants de l'ordre dels clupeïformes Família dels elòpids Elops saurus…

El cos és comprimit, recobert d’escates petites que es desprenen fàcilment el dors és blau-verdós fosc, els flancs grisencs i el ventre platejat L’aleta dorsal és situada darrere el centre del cos Es reprodueix a l’estiu Mena una vida pelàgica i forma grans moles Viu en tot l’occident d’Europa i també a la Mediterrània, on és objecte de pesca per tal com la carn és apreciada per la indústria conservera S'anomena també meleta o patoia

De color blau fosc al dors, més clar als flancs i platejat al ventre té uns replecs adiposos característics als ulls Són peixos propis d’aigües fredes i de salinitat baixa Viuen a la part septentrional de l’Atlàntic, tant a les costes americanes com a les europees oceà Àrtic, costes de Noruega, mar del Nord, d’Islàndia, de Grenlàndia, britàniques, canal de la Mànega i part nord de les costes franceses al Bàltic n'existeix una raça de dimensions més petites Cap al sud, no travessen la isoterma de 12°C a la superfície No fan grans migracions, sinó que es mouen sempre dins àrees més o menys…

Habita a la mar i a l’aigua dolça, Peix molt apreciat per la seva carn, és distribuït per l’Atlàntic nord- oriental i la Mediterrània occidental Efectuen migracions del mateix tipus que les del salmó i desenvolupen llur cicle totalment en l’aigua dolça en certs llacs alpins Les espècies més importants i conegudes són Alosa alosa i Alosa finta