Resultats de la cerca
Es mostren 563 resultats
opopònac
Farmàcia
Oleoresina amargant extreta de les arrels d’Opopanax chironium, de la família de les umbel·líferes.
És emprat com a encens, com a perfum i, en medicina, com a antiespasmòdic
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca,…
uliron
Farmàcia
Una de les primeres sulfamides emprades.
És una substància blanca poc soluble en aigua i soluble en alcohol Pot produir cristallúria renal
fórmula magistral
Farmàcia
Composició medicamentosa, establerta pel metge, en la qual les distintes dosis són establertes a la recepta.
Consta de la prescripció, les instruccions de preparació, la signatura del metge i la data
teofil·lina
Farmàcia
Química
Alcaloide púric (purina), derivat formalment de la xantina, que ocorre en les fulles del te.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua calenta i poc soluble en alcohol i èter, que es fon a 264°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i per síntesi a partir del cianoacetat d’etil Presenta una lleugera activitat estimulant i, associada amb l’acetat sòdic, el salicilat disòdic o l’etilendiamina, és emprada com a diürètic
essència
Alimentació
Farmàcia
Química
Perfumeria
Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
Molt difoses en la natura, hom les troba en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de diverses espècies vegetals Els constituents principals dels olis essencials són els terpens a més dels hidrocarburs alifàtics i de llurs derivats oxigenats alcohols, aldehids, cetones, èsters, hom hi troba també hidrocarburs aromàtics, fenols i llurs derivats, i en algunes essències, també, composts sulfurats i nitrogenats Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l’essència de gerani, que conté del 84% al 90% de geraniol, i essències en…
psicòtrop
Farmàcia
Dit de la substància farmacològicament activa que modifica les funcions normals mentals o les facultats afectives.
La psilocibina i l’LSD són psicòtrops
forma farmacèutica
Farmàcia
Cadascuna de les varietats en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l’administració al malalt.
Hom les pot classificar, segons la natura física, en sòlides comprimits, càpsules, dragees, píndoles, llapis, líquides xarop, liniment, solucions, injectables i semisòlides pomades, cremes, conserves Segons la via d’administració, hom les classifica en orals, rectals supositoris i ènemes, injectables si hom les aplica per dessota de la pell i tòpiques si hom les aplica al damunt de la pell