Resultats de la cerca

Estudià les diatomees i les desmidiàcies del Llenguadoc i dels Pirineus Publicà Les Diatomées des Pyrénées 1894, un dels primers treballs d’algologia de les aigües dolces que afecta els Països Catalans

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona i es doctorà el 1904 Amplià estudis a Alemanya Fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona i director dels Laboratoris del Nord d’Espanya al Masnou i de l’Institut Cusí, fundats 1925 pel seu germà Joaquim Publicà, entre d’altres obres, Indústria de l’àcid làctic 1919, Antisépticos modernos 1926 i Monitor de la farmacia 1927

Publicà Enología española 1865 i Viticultura y enología española 1869, reeditada amb un resum dels seus estudis sobre els ceps americans i la conveniència d’introduir-los com a solució de la filloxera La Memoria sobre los medios de combatir la filoxera fou premiada 1878 per la Sociedad Económica Matritense

El 1571 ingressà com a germà llec al monestir de Montserrat, on fou encarregat de la farmàcia El 1592 publicà Teórica y práctica de boticarios Morí als 104 anys

Es destacà com a meteoròleg publicà les seves observacions sobre Menorca el 1886 a la Revista de Menorca , des del 1888 fins al 1928 La seva collaboració s’estengué a diferents centres espanyols i estrangers i al Servei Meteorològic de Catalunya També fou un notable ornitòleg i reuní una collecció d’ocells de Menorca que es conserva a l’Ateneu de Maó, del qual fou un dels fundadors

Creador de la teoria de la transmissió química de l’impuls nerviós, descobrí les accions decisives de l’acetilcolina en el sistema parasimpàtic Obtingué el premi Nobel de medicina l’any 1936

Classificà i descriví les drogues conegudes al seu temps És autor de Cours de chimie 1675 i de Pharmacopée universelle 1697

Fill del metge Carles Ronquillo i Pau Editor de publicacions de divulgació científica i redactor d' El Constitucional , fou regidor 1843 de l’ajuntament de Barcelona i president del Collegi de Farmacèutics Publicà un Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola 1851-66 i l’aplec de remeis casolans Mil doscientos secretos 1844

Fill d’emigrants jueus russos, l’any 1941 es graduà en química a la Universitat de Miami Durant la Segona Guerra Mundial supervisà la installació elèctrica d’una fàbrica d’armament a Memphis i el proveïment d’aigua dels establiments on s’allotjaven els pilots de guerra a Miami Beach Rebutjada la seva sollicitud d’estudiar a la Universitat de Yale, l’any 1949 obtingué el doctorat en química a la Universitat de Columbia Posteriorment fou professor a la universitat Western Reserve de Cleveland fins el 1953, any que s’incorporà al departament de farmacologia de Yale, on desenvolupà tota la seva…

En fou el primer membre destacat Antoni de Bolòs i Ferrussola Olot 1714-72, apotecari Feu exploracions botàniques en companyia del seu sogre Joan de Minuart i de Josep Quer Fou avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà El net d’aquest, Ramon de Bolòs i Saderra Olot 1852-1914, fou farmacèutic i un dels deixebles d’Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural Al segle XX la tradició botànica de la família ha estat continuada per Antoni de Bolòs i Vayreda i pel seu fill Oriol de Bolòs i Capdevila