Resultats de la cerca

En el cas d’administració simultània dos antibiòtics, dos analgèsics, dos hipnòtics, etc, es poden presentar tres casos en primer lloc, que l’efecte sigui la suma dels efectes individuals hom diu, aleshores, que hi ha addició en segon lloc, que l’efecte sigui més intens que la suma dels efectes individuals hom diu que hi ha, pròpiament, sinergisme i, en tercer lloc, que l’efecte sigui inferior a la suma dels efectes individuals i en aquest cas hom diu que hi ha antagonisme Un cas de sinergisme es dóna en l’associació de la penicillina amb l’estreptomicina

Comprèn els agents que combaten els nematodes , els cestodes  i els trematodes  que parasiten el cos humà o el dels animals, especialment els conductes sanguinis i limfàtics, l’aparell digestiu i òrgans diversos fetge, ronyons Entre els compostos més utilitzats per a elaborar medicaments antihelmíntics hi ha els ascaricides, que ataquen els nematodes intestinals Hom els anomena també vermífugs o vermicides , segons si actuen expulsant el paràsit o destruint-lo Algunes substàncies antihelmíntiques són presents en vegetals i han estat utilitzades per la tradició remeiera, sobretot…

Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és…

Fundador i director de diverses revistes professionals El mundo farmacéutico , 1902 Farmacia catalana , 1907, autor de treballs analítics i d’un Tratado de análisis químico 1910 Fou president de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, vicepresident de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i impulsor i president de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya Fundà i dirigí l’Institut de Química Aplicada Fou president de la Societat de Química Industrial, secció espanyola de la Société de Chimie Industrielle Féu treballs de química industrial, i fou un dels principals responsables del…

La velocitat de transferència de la fase sòlida a la fase líquida és funció de la natura i la granulometria del sòlid, de la concentració i la composició química de la dissolució i també de la pressió i la temperatura Industrialment hom efectua l’operació en tres etapes En la primera etapa, la de lixiviació pròpiament dita, hom posa en contacte les dues fases sòlida i líquida, generalment en diverses subetapes, amb concentració decreixent de la fase líquida En la segona etapa té lloc la separació o decantació de les dues fases, i en la tercera, la recuperació del sòlid dissolt La…

Hom les prepara per cocció de la massa fins que una porció, encara calenta, tirada sobre una superfície freda, resta en forma sòlida no adherent La massa calenta és tirada sobre motlles de midó comprimit o metàllics o bé es deixa refredar en capa fina —3 o 4 mm de gruix—, la qual és tallada un cop freda Després hom la deixa assecar en estufes Finalment, són mullades superficialment i passades per sucre en pols, el qual s’enganxa a la superfície Les pastilles de goma corrents no porten principi actiu, però n'hi ha que són preparades amb aigües o extrets medicinals —pastilles de…

L’acció dels antídots pot ésser física, química o fisiològica Tenen una acció purament física els greixos i mucílags, que formen una pellícula a l’entorn de certes substàncies metzinoses i així retarden llur absorció, o també el carbó actiu, eficaç en virtut del seu poder absorbent En el cas dels antídots químics hi ha reacció entre l’antídot i la metzina, bé neutralització àcids i àlcalis, bé precipitació sulfats i sals de bari, clara d’ou i sals de metalls pesants, bé complexació àcid etilendiaminatetraacètic i sals metàlliques, bé transformació en un compost no tòxic acció de…

Molt difoses en la natura, hom les troba en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de diverses espècies vegetals Els constituents principals dels olis essencials són els terpens a més dels hidrocarburs alifàtics i de llurs derivats oxigenats alcohols, aldehids, cetones, èsters, hom hi troba també hidrocarburs aromàtics, fenols i llurs derivats, i en algunes essències, també, composts sulfurats i nitrogenats Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l’essència de gerani, que conté del 84% al 90% de geraniol, i essències en les quals el constituent principal no…

El seu estudi fou iniciat per Paul Ehrlich, el qual formulà que aquestes substàncies semblen actuar in vivo per la reducció de l’arsènic pentavalent a arsènic trivalent, que es fixa sobre els grups hidroxils -OH i sulfhidrils -SH de la matèria viva Els composts arsenicals poden ésser dividits en dos grans grups els minerals i els orgànics Entre els arsenicals minerals hi ha el triiodur d’arsènic AsI 3 , la solució del qual, licor de Donovan, és emprada en el tractament d’algunes dermatosis el triòxid d’arsènic, la solució del qual, anomenada licor de Boudin, té aplicacions…

Entre les metzines metàlliques més conegudes hi ha diversos metalls, com el mercuri, que a temperatura ordinària emet vapors que produeixen lesions nervioses i digestives el crom i, més encara, els dicromats alcalins, que provoquen ulceracions cutànies i nasals i, per ingestió, nefritis greus el manganès, que produeix un parkinsonisme professional, i el berilli, que causa pneumopaties agudes Ultra els metalls, cal destacar els composts de sofre l’anhídrid sulfurós SO 2 és un irritant respiratori, que sovint contamina l’atmosfera, i el sulfur d’hidrogen H 2 S és un tòxic cellular…