Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
fisostigmina
Farmàcia
Principal alcaloide extret de la fava de Calabar (Physostigma venenosum).
Forma cristalls blancs, òpticament actius, poc solubles en aigua però solubles en alcohol i èter És un derivat de l’indole És emprat com a miòtic, sialagog i antiespasmòdic, sovint en forma de salicilat, i té una acció antagònica amb l’atropina
papaverina
Farmàcia
Química
Alcaloide extret de l’opi (Papaver somniferum), l’estructura del qual fou establerta per Goldschmidt el 1888.
És un sòlid cristallí òpticament inactiu que es fon a 147°C, soluble en cloroform, acetona i alcohol calent, i insoluble en l’aigua És altament tòxic És emprada en medicina com a antiespasmòdic musculotròpic i com a vasodilatador en el tractament de les trombosis
vincamina
Farmàcia
Química
Alcaloide cristal·lí, d’estructura pentacíclica, del grup de l’indole.
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en els solvents orgànics i insolubles en aigua, òpticament actius, que es fonen a 232-233°C Forma un hidroclorur, soluble en aigua, que es fon a 212°C Hom l’obté de Vinca minor , en la qual ocorre, i és emprada com a activador de les funcions cerebrals
reserpina
Farmàcia
Química
Alcaloide, el més important de la Rauwolfia serpentina
.
És un sòlid cristallí blanc, inodor i insípid, òpticament actiu α 2 ⁰ η = -117,7, soluble en alcohol calent i benzè i poc soluble en l’aigua, que es fon a 265°C Actua com a sedant i hipertensora i és emprada en psicoteràpia per al tractament de la psiconeurosi Hom l’obté comercialment de les seves fonts naturals
patulina
Farmàcia
Química
Antibiòtic natural que es troba en diferents fongs.
És un sòlid cristallí, òpticament inactiu, que es fon a 111°C És soluble en l’aigua i en els dissolvents orgànics La seva estructura fou determinada per RBWoodward, el qual posteriorment aconseguí de sintetitzar-la per primera vegada Aquesta molècula ha tingut un interès més aviat teòric des del punt de vista d’elucidació estructural i de síntesi, atès que les seves propietats antibiòtiques van acompanyades d’efectes secundaris poc convenients
tropina
Farmàcia
Química
Aminoalcohol bicíclic que ocorre en forma d’èster en l’alcaloide atropina, del qual hom l’obté per saponificació amb hidròxid bàric.
Hom també el pot obtenir per via sintètica mitjançant la reducció de la tropinona És un sòlid cristallí incolor, òpticament actiu, higroscòpic, soluble en aigua i els solvents orgànics comuns, que es fon a 64°C Tant la tropina com el seu epímer en C-3, anomenat ψ-tropina, són altament tòxics actuen sobre el sistema nerviós, i, mentre que els èsters de la ψ-tropina presenten activitat anestèsica local, els de la tropina són midriàtics atropina
tebaïna
Farmàcia
Química
Un dels alcaloides minoritaris constituents de l’opi, aïllat per primera vegada per Pelletier i Thiboumery l’any 1835.
És un sòlid cristallí òpticament actiu α 1 5 D =-218,6° en etanol, soluble en cloroform i etanol i insoluble en aigua, que es fon a 193°C i forma un hidroclorur monohidratat cristallí, soluble en aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals Presenta un efecte narcòtic, però no és emprat a causa de la seva extrema toxicitat No obstant això, alguns dels seus derivats hexacíclics manifesten una toxicitat més baixa i tenen aplicació com a analgèsics
santonina
Farmàcia
Química
Lactona sesquiterpènica que ocorre en diverses espècies d’artemísia.
Es presenta en forma de cristalls incolors, que s’engrogueeixen per acció de la llum, inodors i insípids, òpticament actius α 1 8 D = -173°C en alcohol, solubles en alcohol i benzè i insolubles en l’aigua, que es fonen a 174-176°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprada en medicina com a antihelmíntic, i ha estat utilitzada en pediatria per les seves propietats organolèptiques És, però, tòxica, i produeix sovint xantòpsia i trastorns gastrointestinals
quinina

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Alcaloide present a la quina
.
Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…
càmfora

Càmfora
©
Farmàcia
Química
Cetona terpènica existent en les seves dues formes òpticament actives i com a racèmic.
És obtinguda per destillació amb arrossegament de vapor de la fusta del camforer hom assoleix, així, la forma dextrogira Té el punt de fusió a 179,75ºC i el d’ebullició a 204ºC Les zones productores de càmfora més importants són el Japó, Taiwan i algunes comarques de la Xina central La forma sintètica racèmica és obtinguda a partir del pinè Els seus cristalls fan una olor penetrant característica És soluble en els dissolvents orgànics i en els àcids minerals És emprada com a plastificant de la cellulosa hom n'usa els èters i èsters en la fabricació de plàstics, sobretot celluloide, laques i…