Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
espironolactona
Farmàcia
Química
Diürètic amb estructura d’esteroide relacionada amb la de l’aldosterona, amb un anell lactònic de cinc membres a la posició C₁₇ del nucli.
Es presenta en forma de sòlid cristallí que es fon a 134-135°C Actua com a antagonista competitiu de l’aldosterona provocant una disminució del bescanvi de sodi per potassi en el túbul renal És un diürètic estalviador del potassi que hom administra sol o en combinació amb altres diürètics
diürètic
Farmàcia
Dit de la substància que afavoreix l’eliminació d’orina, generalment augmentant l’eliminació de sodi, que va seguida de la d’aigua.
Actualment hom distingeix diverses classes de diürètics els diürètics osmòtics , com el manitol, els quals, pel fenomen de l’osmosi, actuen com a soluts que en grans quantitats provoquen un augment de l’aportació d’aigua al ronyó, i són emprats en el xoc i en les intoxicacions per a provocar una diüresi forçada els derivats de la purina teofillina, la més eficaç, teobromina i cafeïna, que augmenten la filtració glomerular i disminueixen la reabsorció tubular els diürètics mercurials , que actuen a nivell del túbul proximal, on impedeixen la reabsorció del sodi, i són administrats en els casos…
esteroide
Bioquímica
Farmàcia
Dit de cadascun dels components del grup de substàncies naturals que contenen l’esquelet fonamental del ciclopentanperhidrofenantrè, en el qual hi ha fixades una cadena lateral o unes quantes.
Tenen com a fórmula esquemàtica Molts composts esteroides són deguts a l’existència de formes estereoisòmeres, a la presència eventual de dobles enllaços insaturats i a la introducció de distints substituents en els grups R 1 , R 2 , R 3 així, en el cas dels esteroides naturals, els substituents en R 1 i R 2 són sempre grups metílics, i en el cas de l’estrofantidina i l’aldosterona, R 1 i R 2 són grups aldehídics El nucli esteroide és format pels tres cicles del ciclohexà A, B, C i un cicle de ciclopentà D Els sistemes del ciclohexà adopten la forma més estable de cadira En augmentar el…
angiotensina II
Bioquímica
Farmàcia
Octapèptid derivat de l’angiotensina I, mitjançant un enzim al pulmó, que té una enèrgica acció hipertensora, per vasoconstricció arteriolar, i provoca la secreció d’aldosterona.
La inhibició del pas de l’angiotensina I a la II, gràcies a l’acció d’un inhibidor de l’enzim conversor, anomenat captopril, és una de les modalitats terapèutiques actuals de la hipertensió arterial
captopril
Captopril
©
Farmàcia
Química
Substància que actua sobre el sistema regulador renina-angiotensina-aldosterona, inhibint l’acció de l’enzim ACE-peptidildipèptid-carboxi hidrolasa, que controla la conversió de l’angiotensina I i l’angiotensina II, provocant una disminució de la pressió sanguínia.
Té el punt de fusió entre 87-88ºC Per via oral és absorbida ràpidament i és present a nivells màxims plasmàtics entre 50 i 150 minuts En terapèutica és emprat per a combatre la hipertensió