Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
hidroclorur de bromohexina
Farmàcia
Substància cristal·lina estructuralment relacionada amb la vasicina, extreta de l’Adhatoda vasica, que és emprada en medicina com a expectorant i mucolític.
amfetamina
Bioquímica
Farmàcia
Amina primària líquida que bull a 200-203°C, lleugerament soluble en aigua.
És preparada per reducció de l’oxina de la cetona benzil metílica o per reacció d’aquesta cetona amb formamida Utilitzada en medicina, normalment en forma de sulfat com a amina simpaticomimètica de gran acció estimulant sobre l’escorça cerebral L’administració de 10 a 30 mg produeix eufòria, disminució de la fatiga, augment de l’activitat motora, confiança, iniciativa, insomni, etc El seu abús produeix l’amfetaminomania
clorpromazina
Farmàcia
Química
Fàrmac antipsicòtic.
És un oli amb olor d’amina, el seu clorhidrat és un sòlid molt soluble en aigua que es fon a 195°C És una de les fenotiazines més utilitzades, hom l’empra com a tranquillitzant en estats psicòtics i especialment en la deshabituació a l’alcohol, com a antiemètic
bromur de neostigmina
Farmàcia
Química
Anàleg sintètic de la fisostigmina.
Es tracta d’una amina quaternària que es presenta en forma de cristalls que es fonen amb descomposició a 167°C És un inhibidor de l’enzim colinesterasa produeix una reducció de la degradació enzimàtica de l’acetilcolina És emprat com a colinèrgic en el tractament de l’atonia abdominal i en la miastènia gravis
aminofenazona
Farmàcia
Química
Compost orgànic de fórmula:
Pólvores cristallines, amargues, solubles en aigua calenta i en dissolvents orgànics Té caràcter de base feble i es fon a 107-109°C És preparada a partir de l’antipirina per nitrosació, reducció del grup nitroso a amina i metilació És molt emprada com a antipirètic, antireumàtic i analgèsic bé que tenyeix l’orina d’un color vermellós, és ben tolerada per l’organisme humà És coneguda també per amidopirina o pel nom comercial i registrat de Piramidon
apomorfina
©
Farmàcia
Química
Amina obtinguda deshidratant el clorhidrat de morfina amb àcid clorhídric o clorur de zinc.
La base lliure, molt poc soluble en aigua, soluble en alcohol, es descompon a 195°C i s’enverdeix i s’oxida ràpidament a l’aire Molt tòxica, és emprada en medicina en forma de clorhidrat, soluble en aigua i en alcohol D’acció emètica potent, hom la utilitza, per exemple, en casos d’emmetzinament
metamfetamina
Farmàcia
Amina secundària que es presenta en forma de cristalls de tast amargant que es fonen entre 170 i 175°C.
És emprada com a simpaticomimètic i estimulant del sistema nerviós central, i afavoreix particularment la secreció de dopamina, d’efectes euforitzants El seu ús terapèutic és infreqüent i l’administració en dosis molt baixes A mitjan anys seixanta determinats collectius n’iniciaren el consum com a droga de moda, i des de la dècada de 1990 ha esdevingut una de les drogues sintètiques que més s’ha popularitzat, gràcies al seu enorme poder addictiu i a la relativa facilitat d’elaboració en petits laboratoris clandestins Els centres de producció es localitzaren inicialment als Estats Units, però…
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
vitamina
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…