Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
sal
Explotacions de sals potàssiques, a Súria
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.
Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat electrolítica en llurs solucions…
anticolinèrgic
Farmàcia
Nom genèric dels agents que actuen com a antagonistes competitius de l’acetilcolina a nivell dels receptors muscarínics.
Tenen aquesta acció els composts naturals alcaloides derivats de la belladona, com l’atropina, i l’escopolamina i els composts de síntesi com la propantelina i l’isopropamida
agent repel·lent
Farmàcia
Química
Denominació genèrica de diversos agents d’olor o sabor desagradables per a diferents espècies animals.
Des d’un punt de vista químic, cobreixen una gran varietat de tipus de composts i hom ha desenvolupat agents repellents específics per a aquelles espècies que, en un terreny concret, provoquen efectes nocius per a l’home, tant des d’un punt de vista econòmic com sanitari Quant als mamífers, han estat emprats agents repellents contra els rosegadors, principalment les rates, entre els quals cal esmentar diverses amines alifàtiques saturades de 10 a 18 àtoms de carboni, derivats de la quanidina, així com algunes amides i nitrils Pel que fa als conills, hom ha emprat la impregnació…
essència
Alimentació
Farmàcia
Química
Perfumeria
Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
Molt difoses en la natura, hom les troba en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de diverses espècies vegetals Els constituents principals dels olis essencials són els terpens a més dels hidrocarburs alifàtics i de llurs derivats oxigenats alcohols, aldehids, cetones, èsters, hom hi troba també hidrocarburs aromàtics, fenols i llurs derivats, i en algunes essències, també, composts sulfurats i nitrogenats Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l’essència de gerani, que conté del 84% al 90% de geraniol, i essències en les quals el constituent principal no…
supositori
Farmàcia
Forma farmacèutica sòlida emprada per a l’administració de medicaments per via rectal.
Tenen forma de projectil, generalment amb la punta ogival i la resta troncocònica i un pes entre 3 i 0,7 g segons que siguin per a adults, nens o lactants Són composts d’una massa d’un greix natural mantega de cacau o semisintètic, amb un punt de fusió no gaire inferior als 37°C El medicament hi va incorporat en una proporció inferior al 30% Hom els prepara generalment per fusió de la massa a uns 40°C, incorporant-hi els productes actius i vessant la massa fosa en motlles metàllics refredats, on se solidifiquen Els supositoris de glicerina , emprats com a laxants, són …
narcòtic
Farmàcia
Dit de la substància que produeix narcosi.
Els narcòtics són depressors de l’activitat del sistema nerviós que indueixen al son, alhora que creen hàbit Hom pot classificar-los en tres grans grups drogues naturals, alcaloides procedents de productes naturals i llurs derivats, i narcòtics sintètics , entre els quals cal considerar els analgèsics de síntesi, amb capacitat de produir hàbit La venda de narcòtics és sotmesa a una legislació especial, per tal de protegir el ciutadà de la possible formació d’hàbit Segons llur ús, els principals narcòtics són l’haixix, la morfina, l’opi, l’heroïna i la cocaïna El període dels narcòtics…
hidantoïna
Farmàcia
Química
Substància bàsica derivada de l’al·lantoïna.
És lleugerament soluble en aigua i en èter i es fon a 220°C Forma el nucli de diferents composts usats com a antiepilèptics i antiarrítmics, com ara la difenilhidantoïna
clorur de calci
Farmàcia
Química
Sòlid incolor, cristal·lí, molt soluble en aigua, amb la qual es combina formant nombrosos hidrats.
A diferència d’altres composts salins, és soluble en acetona i en diversos alcohols, amb els quals dóna composts d’addició Hom el pot obtenir en solució per neutralització de l’àcid clorhídric amb calç o carbonat de calci, i així resulta sovint com a subproducte en diversos processos industrials, en la fabricació de sosa pel procediment Solvay i en l’aprofitament de salmorres naturals El clorur de calci en estat de fusió dissol quantitats importants de calci metàllic 9 g/100 g de CaCl 2 i esdevé un líquid de color roig que hom atribueix a la presència, no confirmada…
agent antiinfecciós

Principals agents antiinfecciosos
©
Farmàcia
Substància química natural o de síntesi que és capaç d’eliminar els microorganismes patògens específics d’una infecció o que n’inhibeix el creixement.
Els composts que actuen principalment contra els bacteris antibiòtic són els agents antiinfecciosos més utilitzats, però cal determinar amb cura llur dosi, la via d’administració i les característiques d’absorció i d’eliminació per tal d’evitar efectes tòxics
anticolinesteràsic
Farmàcia
Dit de la substància que inhibeix l’enzim acetilcolinesterasa.
Els anticolinesteràsics redueixen la degradació enzimàtica de l’acetilcolina en les sinapsis neuromusculars, i prolonguen per tant la seva acció Es classifiquen en anticolinesteràsics reversibles , com la fisotigmina i la neostigmina, emprats en medicina per al tractament de la miastènia gravis, i irreversibles , que són composts organofosforats emprats sobretot en l’agricultura com a insecticides, i alguns en oftalmologia