Resultats de la cerca

Lamelles o prismes deliqüescents que es descomponen a uns 293°C bo i donant el seu isòmer, l’èster metílic de la dimetilglicina per tractament amb hidròxid de potassi concentrat dóna trimetilamina En els éssers vius es forma per oxidació de la colina i actua com a agent metilant, i es transforma en dimetilglicina, sarcosina o glicina El clorhidrat de betaïna, quan es dissol amb aigua, allibera àcid clorhídric quasi un 25% del seu pes És administrat en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques És incompatible amb les sals d’argent i amb els àlcalis

L’elevació de temperatura que té lloc en comprimir fa que, en certes circumstàncies, hi hagi descomposicions i interaccions entre els components, les propietats físiques i biològiques dels quals resten modifiocades desfavorablement i es produeix en certs casos una notable pèrdua d’activitat

Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme contribueix a…

Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc ZnCl 2 Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants són els components principals dels desodorants Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat per a fer…

Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…