Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
oli de llinosa
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Oli assecant que hom obté de la llinosa.
Conté un alt percentatge d’àcid linoleic i és fortament oxidable, amb resinificació És molt emprat en pintures En farmàcia hom l’administra per via oral per a combatre la hipercolesterinèmia
estrofantina
Farmàcia
Mescla de glucòsids obtinguts a partir de l’estrofant amb el 19% d’α-glucosa, el 19% de β-glucosa, el 15% de cimarosa i el 47% d’estrofantidina.
Soluble en aigua i etanol, fortament metzinosa, estable a l’aire, s’altera per acció de la llum És emprada en medicina com a cardiotònic, a causa de la seva acció ràpida i de curta durada
arecolina
Bioquímica
Farmàcia
Principal alcaloide de l’areca, constituït per l’èster metílic de l’arecaïdina.
Líquid fortament alcalí, que bull a 209°C, miscible amb aigua, alcohol i èter En farmàcia és emprat el seu bromhidrat Té una acció colinèrgica semblant a la muscarina És emprat també com a tenífug i purgant en veterinària
gentamicina
Farmàcia
Antibiòtic aïllat dels productes de la fermentació del Microspora purpurea i d’altres varietats.
És format per dues cadenes fortament lligades, les gentamicines C 1 i C 2 , que hom ha pogut separar Es presenta en forma de pólvores amorfes que es fonen entre 102° i 108°C el pes molecular és de 543
vidalba
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de fins a 25 m de llargària, de fulles oposades, pinnades i caduques, de flors blanques, reunides en panícules, i de fruits en poliaqueni.
Es fa en boscs humits i en bardisses, a l’Europa central i meridional Als Països Catalans és pròpia de la meitat nord-oriental de Catalunya i de les muntanyes tarragonines i valencianes És fortament vesicant La vidalba, recollida tradicionalment al rasos de Peguera, és l’herba verda que cobreix el cos dels plens i els protegeix del foc durant els salts de La Patum
aigua règia
Farmàcia
Química
Mescla d’un volum d’àcid nítric i de 3 o 4 volums d’àcid clorhídric, tots dos concentrats.
Fortament oxidant, sobretot en calent, dissol diversos metalls nobles que resisteixen a l’àcid nítric sol or, platí, osmi Els alquimistes l’anomenaren aqua regia per la seva acció sobre el “rei dels metalls” l’or El seu poder dissolvent és atribuït a la formació de clor que comença a despendre's a uns 30°C en virtut de la reacció i també a la presència dels ions clor, que disminueixen el potencial d’oxidació del metall en complexar els seus cations
fosfat de calci
Farmàcia
Química
Cadascuna de les sals de calci derivades de l’àcid fosfòric.
El fosfat de calci tribàsic Ca 3 PO 4 2 constitueix la major part de l’esquelet dels vertebrats en el regne mineral es presenta associat amb el fluorur de calci i constitueix l’apatita molt poc soluble en aigua, pot ésser obtingut per reacció de l’àcid fosfòric amb lletada de calç fins a assolir un medi fortament bàsic El fosfat de calci dibàsic CaHPO 4 es presenta a la natura en forma anhidra monetita o dihidratada brushita hom l’obté per acció dels àcids sobre el fosfat de calci tribàsic que cristallitza en forma dihidratada El fosfat de calci monobàsic CaH 4 PO 4 2 és…
quinina

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Alcaloide present a la quina
.
Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…
coloquinta

Coloquinta
Ori Fragman's Trek Nature Gallery (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cucurbitàcies, de tiges volubles proveïdes de circells, fulles dues vegades pinnatilobulades i fruits en pepònide, que tenen la forma i les dimensions d’una taronja i que presenten l’epicarpi fortament endurit i de color groc.
Pròpia del nord d’Àfrica, fou àmpliament conreada a la península Ibèrica a l’època musulmana, com ho palesa el fet que es doni subspontània a diverses localitats d’Andalusia, de Múrcia i del migjorn valencià La polpa del fruit és un purgant molt dràstic, conegut ja en l’antiguitat clàssica Els metges àrabs creien que era un antídot contra la mossegada de les serps