Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
carragheen
Botànica
Farmàcia
Mucílag hidrocol·loide format per sals de calci, potassi, sodi, amoni o magnesi d’èsters sulfúrics de polisacàrids derivats de la galactosa i de l’anhidrogalactosa.
Hom l’obté de les algues vermelles dels gèneres Chondrus condrus i Gigartina es presenta en pólvores Forma gels amb l’aigua i estabilitza emulsions i suspensions És molt emprat en la indústria alimentària com a additiu en derivats làctics, productes amb contingut energètic reduït i en derivats de la fruita i en farmàcia com a emollient, laxant i pectoral Hom l’anomenada també carrageen, carragaen, carragenina i gelatina de molsa d’Irlanda
Joan Martí i Trenchs
Literatura catalana
Farmàcia
Escriptor i publicista.
Es llicencià en farmàcia i en filosofia i lletres, i exercí de farmacèutic a Martorell Collaborà, generalment en català i amb articles apologètics populars, a la premsa catòlica del seu temps Lo Burinot , Lo Crit de la Pàtria , etc Publicà llibres de poesia, d’un caràcter festiu i moral La boira, 1886 La tabola, 1890 Lo pot petit , 1901, de controvèrsia Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya, 1891, de gramàtica Fruita tarada Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les, 1916 i el monòleg L’ordinari i el recull miscellani Salat, picant i coent 1896…
,
àcid ascòrbic
Bioquímica
Farmàcia
Pólvores blanques, molt solubles en aigua, de gust àcid, que es fonen a 192°C.
S'oxida amb gran facilitat, sobretot en medi alcalí només la forma levogira té activitat terapèutica Els símptomes per manca de vitamina C eren coneguts de fa molt temps ja al s XVI els exploradors i els mariners sabien, per experiència, que la fruita fresca i les fulles d’alguns arbres prevenien i guarien l’escorbut Però fins el 1912 hom no determinà que aquesta malaltia era produïda per la manca d’una substància continguda sobretot en les plantes, i molt reductora, que fou anomenada factor C Szent-Györgyi havia aïllat de les càpsules suprarenals un àcid, que, pel fet de tenir…
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…