Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
rauvòlfia
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes arbòries o arbustives, de la família de les apocinàcies, generalment glabres, de fulles oposades o, més sovint, verticil·lades i amb inflorescències terminals o axil·lars pedunculades, de flors petites.
El gènere comprèn unes 70 espècies de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica tropical, i hom n'obté diversos extrets, molt emprats en medicina, especialment de Rauwolfia serpentina Hom empra en farmàcia l’arrel i el rizoma d’aquesta espècie, que conté més de vint alcaloides, dividits en dos grups el de l’ajmalina i el de la serpentina, entre els quals hi ha el més important, la reserpina Té una acció sedant i hipotensora Ha estat emprada a l’Índia des de l’antiguitat A Europa en són emprats els alcaloides aïllats
actinomicina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic produït per algunes espècies de bacteris del gènere Streptomyces
.
Atesa la seva toxicitat, no és usada terapèuticament És interessant per l’acció inhibidora damunt l’ARN i és emprada pels investigadors de la quimioteràpia del càncer per la seva acció antimitòtica
mirra
Farmàcia
Química
Goma resina aromàtica d’un gris fosc groguenc, de gust amargant i pungent.
Hom l’obté de diverses espècies del gènere Commiphora No produeix menys d’un 30% d’extracte soluble en alcohol És constituïda per un 2,5-8% d’olis volàtils i principis amargants, un 25-40% de resina mirrina i un 57-61% de gomes És emprada com a carminatiu i com a estimulant tòpic de la cavitat oral, i també en la confecció d’emplastres en medicina popular
aciclovir
Farmàcia
Fàrmac antivíric.
Es tracta del primer quimioteràpic antivíric desenvolupat 1977 En inhibir la polimerasa de l’ADN impossibilita la síntesi d’àcids nucleics vírics i evita selectivament la replicació del virus Actiu contra els virus del gènere Herpes com els VHS, VVZ, el de l’encefalitis herpètica, l’herpes neonatal i l’herpes mucocutani La resistència vírica al fàrmac va creixent lligada a mutacions en els gens dels virus i adquireix importància en pacients immunodeprimits sida, pacients sotmesos a trasplantaments o a quimioteràpia, nens amb agammaglobulinèmia, etc
eucaliptol
Farmàcia
Oli obtingut per destil·lació de les fulles de distintes espècies del gènere Eucalyptus
.
L’eucaliptol és un líquid d’olor camforàcia i de tast fresc i picant Té una forta acció local com a anestèsic i antisèptic, i és emprat en bafs com a expectorant
euforbi
Farmàcia
Resina extreta, per incisió, de l’Euphorbia resinifera i d’altres plantes del mateix gènere.
Es presenta en forma de masses irregulars groguenques És una mescla de distintes resines amb glucòsids Hom l’empra en el tractament de l’asma i la bronquitis
efedrina
Farmàcia
Alcaloide simpaticomimètic aïllat de diverses espècies del gènere Ephedra, E. vulgaris, E. sinica i d’altres.
A causa dels dos carbonis asimètrics de la seva molècula, té quatre isòmers òptics els que hom troba en forma natural són la 1-efedrina i la d -pseudoefedrina Hom l’empra com a vasoconstrictor local i per les seves propietats bronquiolítiques
encens
Farmàcia
Religió
Goma resina que hom extreu de distintes espècies d’arbres del gènere boswèl·lia mitjançant incisions fetes al tronc.
Es presenta en forma de llàgrimes de color groc o vermellós De fractura llustrosa, té un gust agre i produeix una olor aromàtica en cremar És emprat per a fixar perfums i com a fumigatori El costum, practicat en moltes religions, de cremar encens i altres substàncies aromàtiques fou introduït en les cerimònies funeràries per contrarestar, sembla, les pudors Hom n'explica també l’ús en diversos cultes pels efectes allucinatoris de certs fums En el judaisme i en el cristianisme siríac tenia un sentit sacrificial i purificatori i n'era feta ofrena en la litúrgia del matí i del vespre
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana contra el…
jaborandi
Botànica
Farmàcia
Gènere d’arbusts, de la família de les rutàcies, propis de l’Amèrica tropical de fulles alternes pinnaticompostes amb folíols el·líptics i de flors pentàmeres arranjades en raïms.
Les fulles, oficinals, contenen pilocarpina i tenen virtuts sudorífiques i febrífugues