Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
lanolina
Farmàcia
Greix de color fosc i olor característica que hom extreu de la llana dels bens.
Pròpiament, és una mescla d’àcids grassos esterificats amb alcohols del tipus de la colesterina i la isocolesterina es fon pels volts de 37°C És molt emprada en cosmètica i en farmàcia, sola o mesclada amb parafina o d’altres greixos, com a base per elaborar ungüents També és anomenada greix de llana
pasta
Farmàcia
Preparació semisòlida, de més consistència que les pomades pel seu alt contingut en sòlids.
A causa del seu reduït percentatge en greix o líquid, l’extensibilitat és més reduïda Les pastes grasses són aplicades sobre la pell La més coneguda és la pasta Lassar , a base d’òxid de zinc i midó Les de base aquosa o glicèrica formen el constituent bàsic de les pastes dentifrícies La preparació de les pastes és anàloga a la de les pomades, tenint en compte, però, llur major consistència
pomada
Farmàcia
Cosmètica
Preparació semisòlida de consistència tova anàloga a la del llard, amb un punt d’estovament superior i pròxim als 37°C, destinada a ésser estesa damunt la pell, amb una finalitat terapèutica o cosmètica.
Les pomades emulsió, aquoolioses o olioaquoses, fluides i fàcils d’estendre, són anomenades cremes Les pomades uspensió, formades per una base de greix o bé aquosa, amb un alt contingut en pols, són dites pastes Si les pomades contenen resines o bàlsams són ungüents si contenen cera d’abelles, blanca o groga, com a component fonamental, són cerats si la pasta conté aigua és una pasta aquosa , i si la base és una mescla de glicerina i midó, es tracta d’un glicerolat
supositori
Farmàcia
Forma farmacèutica sòlida emprada per a l’administració de medicaments per via rectal.
Tenen forma de projectil, generalment amb la punta ogival i la resta troncocònica i un pes entre 3 i 0,7 g segons que siguin per a adults, nens o lactants Són composts d’una massa d’un greix natural mantega de cacau o semisintètic, amb un punt de fusió no gaire inferior als 37°C El medicament hi va incorporat en una proporció inferior al 30% Hom els prepara generalment per fusió de la massa a uns 40°C, incorporant-hi els productes actius i vessant la massa fosa en motlles metàllics refredats, on se solidifiquen Els supositoris de glicerina , emprats com a laxants, són composts de…
oli de copra
Alimentació
Farmàcia
Oleïcultura
Cosmètica
Greix semisòlid, de color blanquinós i aspecte de llard, que és extret de la copra.
Bàsicament, és compost de trimistirina, trilaurina, tripalmitina i tristearina, a més d’altres glicèrids És insoluble en aigua i soluble en alcohol, cloroform i èter És emprat en la indústria alimentària i en la fabricació de sabons
sabó

Esquema de la fabricació de sabó d’olor per un procés de saponificació continu
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Denominació genèrica dels detergents constituïts per una sal metàl·lica alcalina, amònica o alquilamònica d’un àcid gras (tensioactiu).
Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…