Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
colistina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic natural de la família de les polimixines, produït pel Bacillus colistinus
, aïllat originalment del sòl, al Japó.
De natura polipeptídica i d’estructura parcialment cíclica, és emprat com a antibacterià intestinal
lactucari
Farmàcia
Suc lletós obtingut de la lletuga.
Pot presentar-se en forma de trossos irregulars de làtex dessecat, de color verd a groc bru És amargant, soluble parcialment en aigua, alcohol i èter Actualment en desús, fou emprat en forma de xarop com a hipnòtic
sang de drago
Farmàcia
Química
Resina de color vermell que hom extreu del tronc de Calamus draco i altres espècies espontànies a Borneo i Sumatra.
La procedent de les illes Canàries és produïda pel drago de Canàries Dracaena draco És parcialment soluble en l’alcohol En farmàcia ha estat emprada com a hemostàtic i astringent Ha estat emprada també en la tècnica del fotogravat
algàlia
Farmàcia
Zoologia
Perfumeria
Substància semisòlida, untuosa, d’olor de mesc, que segrega la civeta o gat d’algàlia en una bossa prop dels òrgans genitals.
L’algàlia és groga o bruna, insoluble en aigua, parcialment soluble en alcohol calent i en èter Conté 0,1% d’escatol i d’un 2,5 a 3,5% de civetona És utilitzada en perfumeria com a fixador
tragacant
Farmàcia
Química
Goma constituïda per l’exsudació assecada del tronc del tragacant i d’altres espècies congèneres afins que és presentada en plaques d’un blanc grisós o com una pols groguenca.
Totalment insoluble en alcohol, és parcialment soluble en aigua, on s’infla i dóna un gel molt viscós És emprada en la indústria farmacèutica per a fer pastilles i com a emulsionant, en la indústria alimentària com a emulsionant i com a espesseïdor, en la indústria tèxtil per a tints, aprests i colors d’estampació, en adoberia per a l’acabat del cuir i com a adhesiu Hom l’anomena també goma tragacant o goma alquitira
cafeïna
![](/sites/default/files/media/FOTO/cafeïna.jpg)
Cafeïna
©
Farmàcia
Química
Alcaloide bicíclic trimetilat derivat de la xantina.
S'oxida ràpidament o es dimetila parcialment en poques hores És isolat en forma de prismes hexagonals, que se sublimen a 178°C i es fonen a 238°C No és soluble en aigua, però ho és en els dissolvents orgànics Es troba en el cafè, que en conté un 1,5% del seu pes en sec, en les fulles de te un 5%, en el mate i en la cola, de tots els quals pot ésser extret L’obtenció sintètica té lloc per metilació directa de la xantina amb sulfat de dimetil Hom l’obté industrialment com a subproducte de la preparació dels cafès descafeïnats Estimula la secreció gàstrica i el sistema nerviós central i actua…
aigües amoniacals
Farmàcia
Química
Solució aquosa obtinguda en les fàbriques de gas que destil·len hulla i en els forns de coc, en depurar, en refredar i en condensar parcialment els productes volàtils.
Les aigües amoniacals contenen amoníac lliure i sals amòniques carbonat, sulfur, cianur, tiocianat, tiosulfat i clorur Llur recuperació es fa trasformant-les en sulfat amònic Durant molts anys fins al ple desenvolupament de la indústria de l’amoníac sintètic foren la principal font d’amoníac i dels seus derivats
aigua de cristal·lització
Farmàcia
Química
En un sentit més lat, la totalitat de l’aigua dels hidrats formats per evaporació o refredament de solucions aquoses, tant si és parcialment o totalment aigua de constitució
com si és pròpiament aigua de cristal·lització.
La pèrdua de l’aigua de cristallització per escalfament o per eflorescència és causa de la destrucció dels cristalls macroscòpics, però el producte anhidre obtingut també és, en general, cristallí, o sigui que hi ha només canvi d’estructura En termes generals, doncs, l’aigua no és indispensable a la cristallització de la substància
vitamina
![](/sites/default/files/media/FOTO/150995.jpg)
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…