Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
bilis de bou
Farmàcia
Producte de la secreció del fetge dels bòvids.
És emprat com a colagog, i també en microbiologia, addicionat a alguns medis de cultiu pertal d’inhibir el creixement dels gèrmens grampositius en el cultiu de les enterobacteràcies
aigua de Bürow
Farmàcia
Química
Solució aquosa d’alum potàssic i d’acetat de plom.
És metzinosa i hom l’empra com a resolutiu i astringent Cal sacsejar-la abans d’usar-la pertal com es precipita el sulfat de plom Fou introduïda en la terapèutica pel cirurgià alemany Karl A Burow 1809-74
Col·legi de Sant Victorià
Farmàcia
Institució dedicada a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, creada a Barcelona el 1815 amb el nom de Col·legi de Farmàcia de Sant Victorià i el títol de reial
, concedit per Ferran VII.
El collegi fou creat per a recollir les aspiracions a un ensenyament científic que el Collegi d’Apotecaris de Barcelona havia sollicitat repetidament des del 1763 Els primers catedràtics del collegi foren Josep Antoni Balcells i Camps física i química, Josep Antoni Savall matèria farmacèutica, Agustí Yáñez història natural i Raimon Fors farmàcia experimental El 1821 fou vinculat a l’anomenada Dirección de Estudios del Reino i fou abolit l’any següent pertalde crear un altre organisme, però fou restablert el 1823…
Francesc de Paula Aguilar i Garriga
Farmàcia
Farmacèutic.
Fabricà i industrialitzà per primera vegada a la península Ibèrica els grànuls medicinals simples L’any 1865 portà, juntament amb Letamendi, la direcció de l’hospital de colèrics d’Hostafrancs, a Barcelona S'exilià després de la revolució del 1868 i es distingí més tard pels seus esforços pertal d’evitar la introducció d’especialitats farmacèutiques estrangeres
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…
extret
Farmàcia
Preparat galènic constituït per concentrats de drogues animals i vegetals obtingudes per evaporació, maceració, lixiviació, decocció o infusió de la droga, seca i polvoritzada, amb dissolvents adients, sovint etanol, èter o cloroform.
Els extrets són sempre més concentrats en principis actius que la droga original Com que són productes molt actius, hom els valora químicament i biològicament pertalde poder-ne fixar la concentració El mètode més emprat consisteix a evaporar la solució fins a consistència xaroposa pertal d’obtenir la concentració desitjada
forma farmacèutica
Farmàcia
Cadascuna de les varietats en què es pot presentar un medicament per tal de facilitar-ne l’administració al malalt.
Hom les pot classificar, segons la natura física, en sòlides comprimits, càpsules, dragees, píndoles, llapis, líquides xarop, liniment, solucions, injectables i semisòlides pomades, cremes, conserves Segons la via d’administració, hom les classifica en orals, rectals supositoris i ènemes, injectables si hom les aplica per dessota de la pell i tòpiques si hom les aplica al damunt de la pell
encapsulació
Farmàcia
Operació consistent a posar un medicament dins una càpsula digerible per tal de facilitar-ne l’administració.
gotes
Farmàcia
Forma farmacèutica en què es presenten alguns medicaments líquids per tal de facilitar-ne la dosificació mitjançant el comptagotes
.
pindoler
Farmàcia
Aparell emprat per a fer píndoles.
El més conegut és el de Dieterich , que consta d’una peça amb canals semicilíndrics d’uns 5 mm de diàmetre, sobre la qual hom aplica una altra peça igual, subjecta a un mànec de fusta que fa córrer sobre la peça anterior pertalde tallar el magdaleó en parts iguals Hi ha pindolers de més rendiment, que són circulars com el de Swidkes Els de tipus industrial com ara el de Kilian tenien dos cilindres acanalats transversalment, que giraven en sentit contrari i…