Resultats de la cerca

Hom les pot classificar, segons la natura física, en sòlides comprimits, càpsules, dragees, píndoles, llapis, líquides xarop, liniment, solucions, injectables i semisòlides pomades, cremes, conserves Segons la via d’administració, hom les classifica en orals, rectals supositoris i ènemes, injectables si hom les aplica per dessota de la pell i tòpiques si hom les aplica al damunt de la pell

Aquesta mesura comporta també una crida a la devolució quan el producte ja és en poder del consumidor i es tenen dades que pot constituir un risc real per a la salut

També és anomenada aigua d’inserció L’exemple més típic és l’aigua de les zeolites Contenen també aigua d’imbibició les argiles, l’òpal i diversos hidròxids que es presenten en forma de gels colloidals L’aigua d’imbibició pot coexistir en molts hidrats amb aigua de constitució i de cristallització

Hom els obté, bé per escalfament directe de l’àcid corresponent amb l’òxid o hidròxid metàllic, bé per metàtesi a partir de la sal sòdica de l’àcid carboxílic i una sal, com pot ésser el clorur, del metall corresponent, treballant també a temperatura elevada Són exemples de sabons metàllics l’estearat i el palmitat d’alumini, el naftenat de cobalt i el naftenat de manganès Els sabons metàllics troben aplicació com a agents assecants de pintures i vernissos, en la protecció de plàstics halogenats, com a fungicides i com a greixos lubrificants

Hom l’assaja sobre animals de laboratori, operant amb lots nombrosos de més d’una espècie El paràmetre més emprat per a qualificar-la és la dosi letal 50 DL50 quantitat en milligrams d’un tòxic per quilo d’animal necessària per a matar el 50% d’un lot d’experimentació Cal tenir en compte els factors que la modifiquen relatius al subjecte raça, sexe, pes, edat, susceptibilitat individual, estats fisiològics o patològics i a les condicions d’administració via d’entrada, vehicle, concentració, velocitat d’administració, habituació per reiteració, etc

Entre les metzines metàlliques més conegudes hi ha diversos metalls, com el mercuri, que a temperatura ordinària emet vapors que produeixen lesions nervioses i digestives el crom i, més encara, els dicromats alcalins, que provoquen ulceracions cutànies i nasals i, per ingestió, nefritis greus el manganès, que produeix un parkinsonisme professional, i el berilli, que causa pneumopaties agudes Ultra els metalls, cal destacar els composts de sofre l’anhídrid sulfurós SO 2 és un irritant respiratori, que sovint contamina l’atmosfera, i el sulfur d’hidrogen H 2 S és un tòxic cellular que bloqueja…

Hom pot observar-hi la cadena lateral de 2-dicloroacetilamidopropadiol, amb dos àtoms de carboni asimètrics, i el grup p-nitrofenil, al qual és deguda la toxicitat de la molècula, i la cadena lateral, a la qual ho és l’activitat antibacteriana sobre bacteris grampositius i gramnegatius, així com també sobre algunes formes de rickèttsies el cloramfenicol s’absorbeix ràpidament pel conducte gastrointestinal, i s’elimina principalment per l’orina Té el punt de fusió entre 150,5-151,5ºC Bé que hom el pot considerar com d’espectre ampli, l’OMS recomana que se'n limiti l’…

Així, hom diu que la sacarina és un succedani del sucre com a edulcorant, però no com a aliment

Els antiinflamatoris poden ésser dividits en específics i no específics, segons que actuïn directament sobre la causa que ha produït la inflamació, o bé si modifiquen o aturen el procés pel qual aquella té lloc Entre els primers hom pot comptar els fàrmacs d’acció etiotròpica, i entre els segons, la majoria d’astringents, alguns antipirètics, els corticoesteroides, la benzamida, la indometacina, i, fins i tot, els enzims El fred pot actuar també com a antiinflamatori, per tal com produeix vasoconstricció perifèrica