Resultats de la cerca

És un sòlid cristallí incolor, soluble en alcohol i poc soluble en l’aigua, que es fon a 142°C Hom l’obté per amonòlisi del salicilat de metil Presenta la mateixa activitat que l’àcid salicílic, amb uns efectes secundaris molt disminuïts, raó per la qual pot ésser emprada com a antireumàtic per via oral

Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic,…

Hom l’obté a partir de l’àcid salicílic i l’anilina i és emprat com a fungicida, especialment en el tractament de la tinya

Sovint hom empra càustics més o menys lleugers, als quals és incorporat algun excipient apropiat, com l’anomenada mantega de paper o el collodió elàstic salicílic

És soluble en els solvents orgànics i poc soluble en l’aigua Bull a 223°C i es congela a -8°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per esterificació de l’àcid salicílic amb metanol Presenta acció antireumàtica i és emprat en el tractament tòpic de les neuràlgies

Hom l’obté per escalfament de l’àcid salicílic amb fenol en presència d’un agent deshidratant Presenta una forta absorció de llum ultraviolada en la regió de 290-330 nm, pel qual fet troba aplicació com a conservador de materials sensibles a la llum i com a agent antisolar per a bronzejadors És també emprat com a antisèptic intestinal Hom l’anomena correntment salol

Els antipirètics actuen provocant una vasodilatació perifèrica general alcohol o un alentiment del metabolisme general quinina, salicilat sòdic o la narcosi del sistema nerviós central anestèsies amb èter o una acció específica sobre el centre de la termoregulació Cal distingir el grup de les pirazolones antipirina, piramidon, fenilbutazones, dipirona i el grup dels derivats de l’anilina i de l’àcid salicílic acetanilida, fenacetina, aspirina, etc

A mitjan segle XVIII es presentaren a la Reial Societat de Medicina Anglesa els efectes antitèrmics i antiàlgics dels extractes de l’escorça del salze blanc Al llarg del segle XIX s’identificà una substància, que s’anomenà àcid salicílic, que s’extreia de diverses escorces vegetals El 1886, els metges alsacians Kahn i Hepp descobriren les propietats antitèrmiques de l’acetanilina, un derivat de productes utilitzats a la indústria del tint En no poder-se patentar el procés de fabricació d’aquest producte, ja molt conegut, es decidí de patentar un nom que en suggerís les qualitats terapèutiques…

Forma cristalls que es fonen a 135°C, poc solubles en aigua, solubles en els dissolvents orgànics Hom el prepara acetilant l’àcid salicílic amb anhídrid acètic, i és molt fàcilment hidrolitzable A l’organisme té accions analgèsica, antiinflamatòria, antipirètica i antiagregant plaquetari, però també efectes indesitjables com la producció d’úlceres gàstriques, amb possibles hemorràgies digestives importants, l’aparició a vegades de fenòmens d’hipersensibilitat i també, per sobredosi, pot produir intoxicacions amb acidosi metabòlica El seu èster fenílic, amb el nom comercial d’…

Les proporcions de sucre i aigua són, en pes, de 640 i 360 g, respectivament Els mètodes de preparació poden ésser en fred o en calent La preparació en fred no dóna lloc a la inversió del sucre i fa el xarop menys sensible a la fermentació, però és llarg de preparació Actualment gairebé tots els xarops es preparen en calent , afegint-hi després un antisèptic nipagin, àcid benzoic, àcid salicílic com a antifermentatiu Per a millorar-ne les propietats organolèptiques, hom els aromatitza amb essències llimona, taronja, anís, riba o els dóna color amb colorants…