Resultats de la cerca

Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats Bé que certs agents físics —llum, aire, calor— poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics, tant per a aplicacions sobre vegetals gra, graners, frigorífics, embalatges com per a ramaderia estables, galliners, incubadores La desinfecció d’objectes inanimats és un problema diferent de la desinfecció de teixits vius En el…

El tractament complet de la malària inclou dos grups de fàrmacs els esquizonticides sanguinis , que actuen sobre el paràsit a l’interior dels eritròcits, i els esquizontizides hístics , que destrueixen el paràsit a l’interior dels teixits

El producte comercial conté del 70 al 80% de digitonina, del 10 al 20% de gitonina i tigonina, i del 5 al 15% de saponines menors La digitonina forma complexos equimoleculars amb el colesterol, la qual propietat fa que sigui emprada per a detectar-lo en la bilis, el plasma i els teixits

L’eficàcia de l’enzimoteràpia per via oral o parenteral en el tractament dels procesos inflamatoris ha fet que s’estengués molt el seu ús N'hi ha de dues menes, la de reforç , que ajuda l’acció pròpia dels enzims naturals digestius, i la supletòria , que en supleix una manca També pot ésser emprada per a fluïdificar la mucositat bronquial o destruir teixits necròtics

Juntament amb la farmacologia descriptiva i quantitativa, la farmacodinàmica constitueix la fase de l’estudi analític del mecanisme d’acció de les drogues Aquesta anàlisi ha d’ésser fisiològica, farmacofisiològica, física i bioquímica, per tal de poder conèixer l’acció de les drogues sobre els teixits, els òrgans, els aparells i els sistemes circulatori, respiratori, nerviós, i ha d’atènyer el nivell del funcionament cellular farmacodinàmica cellular o d’una part de la cèllula, és a dir, molecular farmacodinàmica molecular

Té una acció preponderant sobre l’aparell circulatori perifèric, que fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i que millora, així, l’oxigencació dels teixits i dels òrgans principals Foren molt usats com a analèptics la càmfora, la cafeïna, l’estricnina, etc avui, hom empra una colla de productes sintètics derivats tetrazòlics pentilentetrazole, de l’efedrina, de l’àcid nicotínic niquetamida, etc Són utilitzats com a tònics cardíacs i estimulants en casos de xoc, collapse, intoxicació, asfíxia, postoperatoris, etc, normalment a dosis petites, puix que alguns són molt…

Solen ésser gomes o mucílags de pes molecular elevat Són aplicats directament sobre la pell o, també, en forma de beguda perquè actuïn sobre la mucosa gàstrica

De natura corticoesteroide, té funcions antiinflamatòries i immunosupressores i és emprat en el tractament de malalties immunològiques, l’asma, la insuficiència corticoadrenal, quadres allèrgics i malalties neoplàstiques, sobretot les de tipus hematològic La seva concentració a la sang és regulada per l’hipotàlem i la hipòfisi mitjançant un sistema que inclou l’hormona adrenocorticotròpica És un factor important en la regulació del metabolisme dels greixos, els hidrats de carboni, les proteïnes i el sodi i el potassi Aplicat a grans dosis i per períodes prolongats pot causar…

Únic tractament farmacològic eficaç per via oral davant la impotència, ja que evita, mitjançant mecanismes enzimàtics, l’eliminació de l’òxid nítric, molècula imprescindible per a tota vasodilatació, com la que s’esdevé en els sins cavernosos durant l’erecció És eficaç tant en la impotència psicògena com en l’orgànica, però no desperta el desig sexual i cal, per a poder actuar, l’estimulació eròtica provocada, mitjançant una descàrrega nerviosa, per la formació d’òxid nítric, o monòxid de nitrogen És contraindicat el seu ús conjuntament amb altres drogues vasodilatadores que també augmenten…

Hom fa els preparats cosmètics amb mescla d’astringents minerals i vegetals Les sals d’alumini, de ferro, crom, plom, mercuri, zinc i zirconi i el sofre són astringents En les aigües per a rentar-se la boca i també en alguns dentifricis és utilitzat sobretot el clorur de zinc ZnCl 2 Els astringents produeixen una inflor en el conducte de desembocadura de les glàndules sudorípares i redueixen la secreció de suor, per la qual cosa són emprats com a antitranspirants són els components principals dels desodorants Tenen també un efecte vasoconstrictor que és aprofitat per a fer pólvores per a…