Resultats de la cerca

El més important és la cimetidina, emprada en el tractament de les úlceres duodenals

És un antagonista competitiu de l’acció de la histamina en els receptors H 2 , i actua com a antisecretor gàstric És indicat en el tractament de les úlceres gastroduodenals

Era emprada antigament pels metges d’aquests països per a “fer créixer” la carn de les úlceres, nafres i ferides aplicant-la directament sobre la ferida Forma uns grans groguencs, irregulars, amargants i solubles en l’aigua i l’alcohol

Format per gramicidina i tirotricina, té una acció que sembla deguda a la inhibició del poder enzimàtic i a la lisi consegüent Forma unes pólvores blanques, insolubles en l’aigua, però solubles en l’alcohol Hom l’empra per al tractament de ferides, úlceres i empiemes Per via oral no és activa i en injectable és perillosa

Forma cristalls que es fonen a 135°C, poc solubles en aigua, solubles en els dissolvents orgànics Hom el prepara acetilant l’àcid salicílic amb anhídrid acètic, i és molt fàcilment hidrolitzable A l’organisme té accions analgèsica, antiinflamatòria, antipirètica i antiagregant plaquetari, però també efectes indesitjables com la producció d’úlceres gàstriques, amb possibles hemorràgies digestives importants, l’aparició a vegades de fenòmens d’hipersensibilitat i també, per sobredosi, pot produir intoxicacions amb acidosi metabòlica El seu èster fenílic, amb el nom comercial d’ acetilsalol , ha…

Els antihistamínics H 1 , en blocar els receptors H 1 de la histamina, tenen efecte antiallèrgic, i per tant són útils en fenòmens com la urticària, rinitis allèrgiques, anafilaxi i asma Alguns components del grup són depressors del sistema nerviós central i poden provocar somnolència i sedació Els antihistamínics H 2 bloquen els receptors H 2 de la histamina i provoquen una disminució de la producció d’àcid a la mucosa gàstrica, i per tant són útils en el tractament de les úlceres pèptiques Els antihistamínics són indicats en l’allèrgia, el mareig, la grip i el catarro, i alguns són…

Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…