Resultats de la cerca

Conté un 35-40% d’àcid palmític i aproximadament un 43% d’àcid oleic Té un color groc fosc i una olor i un sabor característics És emprat per a la preparació de cremes i ungüents, també per a fer sabó i per a fregir aliments

Pròpiament, és una mescla d’àcids grassos esterificats amb alcohols del tipus de la colesterina i la isocolesterina es fon pels volts de 37°C És molt emprada en cosmètica i en farmàcia, sola o mesclada amb parafina o d’altres greixos, com a base per elaborar ungüents També és anomenada greix de llana

És constituït per una mescla de palmitat de cetil, de notable quantitat d’alcohol cetílic lliure, d’èsters de l’àcid làuric i esteàric, d’àcid mirístic i d’èsters d’alcohols de cadena llarga Es presenta en forma de masses untuoses blanques que es fonen entre 42° i 50°C És emprat com a base per a ungüents en la fabricació de sabó, cosmètics i com a emollient

Les pomades emulsió, aquoolioses o olioaquoses, fluides i fàcils d’estendre, són anomenades cremes Les pomades uspensió, formades per una base de greix o bé aquosa, amb un alt contingut en pols, són dites pastes Si les pomades contenen resines o bàlsams són ungüents si contenen cera d’abelles, blanca o groga, com a component fonamental, són cerats si la pasta conté aigua és una pasta aquosa , i si la base és una mescla de glicerina i midó, es tracta d’un glicerolat

A l’edat mitjana, bé que existia la denominació d’apotecari, no es delimitaven les seves funcions de les atribuïdes als especiers De fet, els documents es refereixen indistintament als apotecaris i als especiers en reglamentar la preparació i venda de medicines, xarops, aigües, ungüents, cataplasmes, herbes, etc Altres documents parlen alhora dels apotecaris i dels candelers de cera, per tal com uns i altres podien elaborar candeles, ciris, torxes, presentalles, exvots, així com també neules, torrons, etc A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja al s XIII el 1302 són citats units especiers i…

Fabricació dels sabons Històricament, els sabons foren els primers detergents emprats i la seva producció és coneguda des de fa més de dos mil anys Originàriament, els sabons foren emprats des del punt de vista mèdic i no adquiriren importància com a agents netejadors fins als primers segles de la nostra era Probablement, els primers fabricants de sabó empraren greixos animals afegits a una dispersió aquosa de fusta o de cendres de plantes, la qual contenia carbonat potàssic En bullir la mescla i evaporar-ne l’aigua diverses vegades, es produïa una descomposició natural del greix, l’àcid gras…