Resultats de la cerca

Proveït de dues rodes, quatre o més, i d’enllumenat, matrícula, etc, de diferents formes i dimensions, segons el seu ús, emprat per a ampliar la càrrega d’un camió o per a permetre el transport de bagatges, mercaderies, motocicletes, embarcacions, etc, per a habitar-hi, com les caravanes, etc

Fill del català Linus Moulines i Gascons, professor i promotor d’esperanto i explorador a Veneçuela Cursà els estudis secundaris a Caracas i els universitaris a la Universitat de Barcelona, on es es llicencià en filosofia 1971, amb premi extraordinari Fou becat per ampliar estudis amb el professor W Stegmüller a Munic, ciutat on es doctorà 1975 amb la tesi Zur logischen Rekonstruktion der Thermodynamik Es traslladà a Mèxic, on ha estat professor de filosofia de la ciència a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic 1981-83, catedràtic de la mateixa matèria a la Universitat de…

Vida i obra Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1913-14 i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Del seu període de formació universitària cal…

Aeronàutica Les noves infraestructures aeroportuàries El 17 de juny es va inaugurar la T-1 de l’aeroport de Barcelona © AENA El 17 de juny l'aeroport de Barcelona va posar en funcionament la nova terminal T-1, que permet ampliar la capacitat de l'aeroport fins a 50 milions de passatgers l'any La nova terminal, de 600000 m 2 , és entre les dues pistes paralleles, fet que redueix el temps de les operacions a terra dels avions de línia Igualment, les noves tecnologies emprades en les 43 passarelles d'embarcament fingers milloren considerablement la capacitat per a gestionar passatgers,…

Aviació L'aviació comercial a Catalunya L’aeroport de Barcelona-el Prat –nom que rep oficialment l’aeroport de la capital catalana des del juny del 2011 després de la resolució d’una sollicitud iniciada per l’alcalde del Prat l’any 2008– va ser premiat com el millor aeroport del sud d’Europa, per davant del de Barajas Al març, la companyia Singapore Airlines va inaugurar la ruta Singapur-Barcelona-São Paulo, compartida amb Spanair Per la seva banda, Iberia va obrir al mateix mes la ruta Barcelona–Miami tres vols per setmana i, al juny, Barcelona–São Paulo, augmentant així el paper d’aeroport…

Aeronàutica L’aviació comercial a Catalunya L’aeroport de Pirineus-la Seu d’Urgell ja estava operatiu al principi d’any per a l’ús d’avions privats i emergències © PTOP / Generalitat de Catalunya L’any 2010 es van obrir al trànsit aeri dos aeroports el de Pirineus-la Seu d’Urgell, per a avions privats i d’emergències, que es va inaugurar el 4 de gener, després de ser rehabilitat, i el de Lleida-Alguaire, que es va inaugurar oficialment el 17 de gener El 5 de febrer següent, Vueling va realitzar el primer vol a París des d’aquest darrer aeroport, amb un Airbus 320 en què viatjaven 165…

Aviació Línies aèries Els darrers anys, l’èxit del model de baix cost, la crisi econòmica i la competència del tren a Europa han obligat les grans companyies d’aviació comercials a crear filials de baix cost amb aparells i pilots de la companyia mare, però sense mantenir-ne les condicions laborals ni les dels salaris Aquests fets van provocar que al llarg de l’any es produïssin diverses vagues de pilots, com la d’Air France al setembre, de vuit dies de durada, o les dels pilots de Lufthansa i les seves filials, que entre l’abril i l’octubre van obligar a cancellar 3800 vols Aquest any, també…

Aeronàutica Aviació comercial Ryanair va anunciar que augmentaria els vols tant a l’aeroport de Girona com al de Reus © Curren En el segon semestre de l’any 2016 va canviar el signe de prosperitat d’algunes línies aèries europees de baix cost, com per exemple Ryanair i EasyJet d’una banda, la caiguda de la lliura esterlina provocada pel Brexit va repercutir directament en aquestes companyies de manera immediata De l’altra, la baixada del preu del petroli dels anys anteriors –amb una reducció de costos de combustible d’entre 1000 i 5800 milions d’euros–, que havia donat lloc a una guerra de…