Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Marc
Marc, evangelista, acompanyat pel lleó
© Corel Professional Photos
Bíblia
Evangelista.
Cosí de Bernabé, era conegut entre els primers cristians de Jerusalem, que es reunien a casa de la seva mare Acompanyà Pau i Bernabé en llur primer viatge missioner més tard acompanyà Bernabé tot sol, i, finalment, estigué al costat de Pau, empresonat a Efes o a Cesarea, i al costat de Pere, a Roma La tradició antiga li atribuí el segon evangeli No té fonament seriós la tradició que el fa primer bisbe d’Alexandria El seu símbol iconogràfic és el lleó La seva festa se celebra el 25 d’abril
Mateu
Mateu, evangelista, acompanyat per la figura de l’home
© Corel Professional Photos
Bíblia
Un dels dotze apòstols.
Segons el text del primer evangeli, era un publicà de Cafarnaüm, que deixà el seu ofici per acompanyar Jesús Al moment de la seva conversió, Lluc potser també Marc li donà el nom de Leví Segons la tradició antiga, Mateu fou el primer d’escriure un evangeli , que, tanmateix, no correspon exactament a l’evangeli que ara porta el seu nom El seu símbol iconogràfic, basat en la visió del profeta Ezequiel, és una figura d’home La seva festa se celebra el 21 de setembre
querigma
Bíblia
En el Nou Testament, anunci de la salvació, centrat en la mort i la resurrecció de Crist, que els enviats de l’Església adrecen, de part de Déu, a l’home.
Té una funció interpellant i s’ordena a l’establiment del Regne de Déu Sol anar acompanyat d’una argumentació esquemàtica, basada en l’acompliment de les profecies
Pietro Martire di Anghiera
Filosofia
Geografia
Historiografia
Humanista, historiador i geògraf.
Des del 1477 exercí diversos càrrecs polítics a Roma, i el 1487 anà a Salamanca, d’on fou professor Inicià la noblesa de la cort castellana en els estudis clàssics Realitzà una missió diplomàtica prop del soldà d’Egipte 1501-02, fou protonotari apostòlic i conseller d’Índies, i des del 1505 fins a la seva mort, degà del capítol de la catedral de Granada L' Opus epistolorum Alcalà, 1530 és una mina de notícies diverses sobre la inquisició, els jueus, els moriscs, els personatges de la cort, etc i abraça el període 1488-1525 La De Orbe Novo Decades Alcalà, 1530, crònica de les expedicions i…
Jaume d’Olesa i Sanglada
Filosofia
Literatura catalana
Filòsof i poeta.
Vida i obra Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció 1486, i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’ Obra en rims estramps per los trenta-tres anys de Jesucrist 1483, de tema cristològic Fou jurat el 1487 i el 1489 Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut Publicà un Liber de lege christiana València 1515, en vers llatí, …
,
saviesa
Filosofia
Religió
Coneixement superior, de caràcter no solament teoricoespeculatiu, ans també practicomoral, relatiu a la veritat darrera (o primers principis) del real i al sentit i destí del món i, sobretot, de l’home en ell.
Bé que en Plató i Aristòtil —i sobretot en aquest— hom pot trobar una accentuació del caràcter teòric de la saviesa, mentre que en les filosofies hellenístiques, i més particularment en l’estoïcisme, n'és subratllat l’aspecte pràctic, tanmateix aquestes respectives accentuacions mai no signifiquen l’exclusió de l’altre aspecte Aquest caràcter teoricopràctic de la saviesa és sovint acompanyat —com és discernible ja en Plató i entre els estoics i és palès explícitament en Filó d’Alexandria, Plotí i el neoplatonisme— d’una connotació religiosa, la qual és fonamental, així mateix, en el corrent…
Confuci

Estàtua de Confuci en el temple homònim de Suzhou
© iStockphoto.com/gautier075
Filosofia
Confucianisme
Nom llatinitzat de Kong Fuzi (‘mestre Kong’), xinès, filòsof i reformador de costums, considerat el fundador del confucianisme.
Després de la purificació que la crítica històrica n’ha fet, són poques les dades biogràfiques de Confuci que gaudeixen de certesa Sembla, però, que, havent restat orfe de pare des d’infant, s’educà en la pobresa Tanmateix, arribà a ocupar diferents llocs en l’administració Lu Morta la seva mare, es consagrà, durant tres anys de tancament, a l’estudi de les antigues tradicions i lleis, que provà de posar novament en pràctica, començant per ell mateix Per motius desconeguts hagué de sortir de la seva terra al principi del segle V aC, acompanyat d’alguns deixebles, i visqué errant…
ciència àrab
Filosofia
Conjunt de les activitats científiques desenvolupades a l’àmbit cultural àrab a l’edat mitjana.
Durant cinc segles, del VIII al XII, els savis d’expressió àrab foren els hereus i els continuadors de la ciència grega i els seus introductors a Occident L’esforç científic àrab començà al s VIII A Bagdad, els califes promogueren la traducció a l’àrab de gairebé la totalitat dels manuscrits científics grecs accessibles i de les obres més importants de la ciència índia L’esforç de traducció, intens durant dos segles, fou acompanyat d’una anàlisi del contingut dels texts i d’una activitat de recerca original no gens menyspreable La ciència àrab, com la grega, es mantingué lligada a la…
déu
Representació romànica de la transcendència i omnipotència de Déu, segons un fresc de Sant Climent de Taüll
© Fototeca.cat
Filosofia
Religió
Nom genèric amb què hom designa l’anomenat ésser suprem, o bé, simplement, cadascun dels éssers sobrehumans que dominen un àmbit determinat de l’àmbit real.
Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…