Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Philipp Melanchthon

Philipp Melanchthon
© Fototeca.cat
Filosofia
Nom hel·lenitzat amb què és conegut Philipp Schwarzert, humanista i reformador.
Format a Pforzheim 1508-10 i a les universitats de Heidelberg i Tübingen i de Wittenberg, on aconseguí els títols de magister artium i de batxiller en teologia, respectivament Renebot de Johannes Reuchlin , des del 1518 fou professor de grec a la Universitat de Wittenberg, on reformà els estudis amb J Burckhardt, donant-los un caire humanístic, i entrà en contacte i amistat amb Martí Luter Respongué amb una Apologia a la primera condemnació de la Universitat de París, i el 1521 publicà els Loci communes rerum theologicarum seu hypotyposes theologicae , que contribuïren a la dogmàtica…
determinisme
Filosofia
Doctrina i sistema filosòfics segons els quals qualsevol fet fenomènic és resultat necessari d’un conjunt de determinacions que poden ésser expressades i sintetitzades en una sèrie de lleis universals.
El determinisme pot ésser establert en relació amb l’ordre de la natura o de la conducta humana en ambdues dimensions apareix lligat al concepte de necessitat, en contraposició al de llibertat La negació de la llibertat que comporta tot determinisme pot ésser absoluta determinisme pròpiament dit o bé atenuada probabilisme En relació amb el determinisme hom troba també el problema de la previsibilitat, en el sentit que, en ésser acceptada l’existència d’una llei determinant, hom ha d’acceptar igualment la possibilitat de predicció de fenòmens futurs L’extracció de lleis universals, pròpia del…
fenomenologia
Filosofia
Ciència, descripció o mètode que tracta dels fenòmens com a continguts de consciència.
Actualment hom anomena fenomenologia la doctrina d’E Husserl i de l’escola fenomenològica JH Lambert designà amb aquest nom la seva teoria de les aparences objectives 1763, la qual influí sobre el tractat dels fenòmens estètica transcendental que féu Kant en la seva Kritik der reinen Vernunft ‘Crítica de la raó pura’, 1781 Segons l’idealisme alemany i, més en concret, segons Hegel, en la seva Phänomenologie des Geistes ‘Fenomenologia de l’esperit’, 1807, la fenomenologia és presentació del procés dialèctic de manifestació de la consciència fins a constituir-se com a saber absolut, en copsar…
memòria
Filosofia
Psicologia
Facultat de recordar.
Hom sol distingir la memòria —com a capacitat, disposició o funció— del record, acte o procés de recordar Bé que aquesta distinció arrela en la filosofia grega i la seva diferenciació entre mnéme i anamnesi , aquests termes tenien un significat peculiar el primer es referia a la facultat de recordar les dades sensibles i a la retenció de les impressions i les percepcions, mentre que el segon alludia a l’acte espiritual mitjançant el qual l’ànima veu en el sensible l’intelligible, en virtut de força dels arquetips o idees que ha contemplat abans de la seva existència en el cos Si el sentit…
arquebisbat de Tarragona

Mapa de l’arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…
arquebisbat de Barcelona

Aquebisbat de Barcelona
© fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Barcelona.
Bisbat fins el 1964, fou erigida per la butlla Laeta animo en arquebisbat sense sufragànies, subjecte directament a la Seu Apostòlica L’arquebisbe continua assistint, però, a les reunions episcopals de la província eclesiàstica Tarraconense El 1118 els termes del bisbat, reflex d’un estat molt anterior, seguien al nord la línia que va des de Caldetes fins a Sant Marçal de Montseny —sensiblement la mateixa que separava els comtats de Barcelona i de Girona— a l’interior, la de Sant Marçal a la Brufaganya, passant per les línies de crestes de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat —el límit,…