Resultats de la cerca

Vaihinger que reconeix a la ficció una funció positiva pel que fa a l’expressió de judicis correctes sobre la realitat L’ús de les ficcions permet que hom s’adapti al medi

En el primer cas hom parla d' experiència sensible o externa , el valor de la qual és gairebé negat per l’idealisme, i d' experiència interna o psicològica em el segon cas, la qual comporta alhora una intuïció de la pròpia subjectivitat i una certa elaboració intellectual Mentre l’empririsme fonamenta tot coneixement en l’experiència sensible, el racionalisme li reconeix només una importància relativa, com a condició prèvia i ajut per al pensament pròpiament dit

Categoria fonamental del pensament i de la realitat, Aristòtil la considerà, juntament amb la quantitat i la relació, el més important dels accidents accident S'oposa a la relació per tal com modifica intrínsecament la substància s’oposa a la quantitat per tal com no és mesurable i comporta solament diferències d’intensitat Per a Kant, és el segon dels quatre títols de conceptes purs del pensament categories que inclou la realitat, la negació i la limitació Amb la quantitat constitueix la classe de les categories matemàtiques En la gnoseologia empírica, Locke i Leibniz adoptant una distinció…

També denominada axiologia , i àdhuc estimativa , la teoria dels valors arrenca del concepte kantià de valor moral echt moralischer Wert i de la doctrina nietzscheana del “canvi de valor de tots els valors” En foren els representants més destacats M Scheler i N Hartmann, els quals recolliren les aportacions prèvies de F Brentano, H Rickert, C von Ehrenfels i, sobretot, A von Meinong, entre altres, i establiren els valors com a objectes en si, ni reals ni ideals, ni objectius ni subjectius, i alhora reals i ideals, objectius i subjectius No són reals ni objectius, en el sentit que hom no en…

La noció de bé ha inclòs, històricament, tant la idea de perfecció de l’ésser en si mateix com la de satisfacció, conveniència o apetibilitat en relació amb els altres éssers D’acord amb la primera han sorgit les consideracions metafísiques del bé, segons les quals existeix un bé suprem, font de tots els altres béns idea de les idees per a Plató, l’U per a Plotí, Déu per a la patrística i la filosofia medieval De la segona, l’apetibilitat, han derivat els punts de vista teològics o ètics, sovint en relació amb l’aspecte metafísic segons el qual el bé perfecciona els éssers, especialment l’…

Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…

Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en parlar-ne, cal…