Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Saul A. Kripke
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Fou professor a la Universitat de Princeton des del 1977 Elaborà una semàntica que portà a un nou examen de la noció d’essència Un concepte bàsic en la semàntica de Kripke és el de designador rígid i, contraposat a aquest, el de designador accidental Els noms, propis o no, són designadors rígids, i els descriptors són designadors accidentals Això el conduí a entendre de manera diferent conceptes com necessitat, identitat, propietat, etc Una de les conseqüències més destacables d’aquesta teoria és que no hi ha identitat psicofísica, ja que un cos sense vida persisteix sense…
Josep Ponç i Maçana
Filosofia
Cristianisme
Filòsof, teòleg i canonista.
Havent ingressat a la Companyia de Jesús el 1746, l’any 1760 era professor del Seminari de Nobles de Cordelles Barcelona, on compongué el poema llatí Ignis El 1764 era, a Cervera, professor de filosofia al Collegi de Sant Bernat i el 1766 catedràtic de la Universitat Desterrat a Itàlia el 1767, hi ensenyà filosofia, història, dret i teologia Aplicà a l’estudi del dret canònic el nou mètode de la romanística del segle XVIII És autor de Dissertatio historico-dogmatica de materia et forma sacrae Ordinationis et singillatim Presbyteratus 1775, Ius Canonicum iuxta nativam eius faciem…
Nicolau de Cusa
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof alemany Nikolaus Krebs.
Clergue des del 1416 Estudià gramàtica a Deventer, filosofia a Heidelberg i dret canònic a Pàdua 1417-23, on es doctorà, alhora que hi estudià matemàtiques i féu amistat amb Toscanelli De Roma passà a Colònia, on en 1425-26 estudià teologia amb l’albertinià Eimeric de Campo, provinent de la facultat d’arts de París És força dubtós que d’allà procedís el lullisme d’Eimeric, només documentat des del 1432 A Colònia, trobà el cardenal Orsini, legat pontifici, interessat en la recerca de còdexs d’autors clàssics Aquell hi collaborà en diferents biblioteques, i descobrí…
Jaume Bofill i Bofill
Filosofia
Filòsof.
Fill de Jaume Bofill i Mates Fou catedràtic de metafísica a la Universitat de Barcelona Des d’una perspectiva tomista, la seva reflexió metafísica arrenca de l’experiència dels límits de la mundanitat per arribar, després de descobrir-hi un ordre de significacions últimes, a la unió efectiva i afectiva amb Déu Pensa que la filosofia ha de transcendir l’aprehensió de les essències amb la implantació de l' objectus en l' actus essendi , i aquesta amb la inscripció d’aquest acte en el dinamisme teològic que culmina amb la unió personal amb l’Ésser absolut Escrits La escala de los seres o el…
Šim‘on ben Ṣemaḥ Duran
Filosofia
Judaisme
Metge, rabí, filòsof i talmudista; fou versat en totes les ciències religioses i profanes.
Després dels avalots contra els jueus de Mallorca el 1391, es traslladà a Alger, on visqué com a metge i rabí i on esdevingué, després de la mort d’Iṣḥaq Perfet el 1408, el cap espiritual de la comunitat sefardita A més del propi epitafi, escriví, en una de les 802 respostes seves a qüestions de dret que s’han conservat, el catàleg de les 23 obres que havia compost, entre les quals, parlant de tota ciència, hi ha comentaris bíblics, moralitzants i talmúdics, llibres de polèmica filosòfica i religiosa contra el cristianisme i l’islamisme, les contradiccions dels quals coneixia bé…
Mošé ben Yehošu‘a Narboní
Filosofia
Metge i filòsof jueu.
De família narbonesa establerta a Perpinyà Els anys 1348 i 1349 era a Cervera, i durant els avalots contra els jueus hi perdé una gran part de la seva biblioteca Posteriorment habità a Barcelona, a València, a Toledo i a Burgos, i des del 1358 a Sòria Es conserva un llibre de mística, un comentari bíblic, un tractat de medicina i dotze obres de filosofia, entre les quals els comentaris a ibn Ṭufayl, a Algatzell, a Averrois —comentari acabat a Perpinyà el 1344 i que fa allusió a l’ocupació del Rosselló per Pere III— i al Moré Nebukim de Maimònides —acabat el 1362, a…
Joan Gelida
Filosofia
Humanista.
Estudià a València i es doctorà en arts a París 1524, on fou professor de filosofia El 1527 hi publicà De quinque universalibus, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli de valencians emigrats a París, com l’erasmista Pere Joan Oliver i Joan Martí Població, amb la neboda del qual es casà Renuncià a ensenyar a les universitats de València i de Coïmbra i s’incorporà, a París, al collegi renovador del cardenal Lemoine i, després, al de Guiena, a Bordeus, d’on arribà a…
Joan Escot Eriúgena
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Estudià a Irlanda, i dirigí l’escola palatina de Carles el Calb, per al qual traduí el Pseudo-Dionís Les seves obres, De divisione naturae i De divina praedestinatione , foren condemnades Suscitada per la dogmàtica cristiana, la seva obra fou el primer gran intent medieval de fer-ne una sistematització d’estructura neoplatònica El principi organitzador és la Natura, absoluta i única, alhora causa eficient i final de tot, car tot en procedeix per emanació i tot hi retorna per exigència ontològica d’allò que és creat i, més encara, redimit Entre els pols de la Natura increada i…
Johann Karl Friedrich Rosenkranz
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble de Hegel, fou professor a Halle 1831-33 i Königsberg 1833-79 Intentà de superar el dualisme del temporal i l’intemporal mostrant el que hi ha d’intemporal en el temporal i viceversa Dividí la ciència de les idees lògiques en metafísica que abraça l’ontologia i l’etiologia, lògica que estudia la relació entre l’ésser i el pensar i ideologia que tracta del mètode S'ocupà també de qüestions teològiques i estètiques Entre les seves nombroses obres, cal citar Asthetische und poetische Mitteilungen ‘Comunicacions estètiques i poètiques’, 1827, Encyklopädie der theologischen…
Francesc Dassió
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia València, 1536 sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França Catedràtic d’oratòria a la Universitat de València des del 1535, hi introduí com a text escolar un compendi del De copia uerborum d’Erasme, que edità a València el 1548 És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignitat humana i universitària, com ara De re litteraria asseranda oratio València,1534, en què lloa Joan Salaia , i De scientiarum et…
,