Resultats de la cerca

Professor a l’escola normal de Rouen i des del 1909 fins al 1913 al Licée Henri IV de París Defensà un humanisme individualista basat en els valors de la cultura clàssica Les seves idees influïren notablement sobre l’escola normal, que reorientà la seva pedagogia vers la formació d’un pensament lliure i moral més que no pas cap a l’acumulació de coneixements Desenvolupà una important tasca política, sobretot de caire pacifista s’oposà a la guerra perquè produïa la paralització de les responsabilitats morals Com a pensador fou famós pels seus Propos , uns 5 000 articles publicats des del 1908…

Estudià filosofia a Suïssa 1887-1906 i participà després a Rússia, com a menxevic, en l’activitat revolucionària Professora a la Universitat de Moscou des del 1920, en la interpretació del materialisme dialèctic propugnà la direcció “mecanicista” enfront d’Abram Moisejevič Deborin, i més tard hagué de rectificar

Després d’estudiar a Colònia i a París 1506, passà al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó 1508 Posteriorment, estigué al servei dels emperadors Maximilià I i Carles V, de Francesc I de França, d’Enric VIII d’Anglaterra i de Margarida d’Àustria Professà el luteranisme i fou perseguit perquè cultivava les ciències ocultes Ensenyà medicina, teologia i hebreu Fou un important representant del lullisme a Alemanya, on aprengué l’art lulliana del seu mestre Andreas Canter a París conegué l’humanista i novellista Lefèvre d’Étaples Abans del 1530 escriví uns Commentaria in artem brevem Raymundi…

Format essencialment a Itàlia Pavia i Ferrara, fou un dels primers introductors de les idees renaixentistes a Alemanya A partir del 1484, fou professor de filosofia i filologia a la Universitat de Heidelberg La seva activitat es desenvolupà en el camp de la teologia, de la poesia, la música i la pintura Renovador dels mètodes pedagògics, remarcà la importància de la llengua materna en l’ensenyament i intentà un mètode per a la instrucció dels sordmuts D’entre les seves obres destaquen De inventione dialectica 1479 i Lucubrationes et opuscula 1539

Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins el 1949, que retornà a Alemanya La seva orientació filosòfica és indestriable de la teoría crítica , professada pels animadors de l’Institut für Sozialforschung i de l’anomenada escola de Frankfurt M Horkheimer, W Benjamin i H Marcuse, però amb un accent més acusadament dialèctic i amb un…

Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera

Visqué a França Traduí de l’àrab al llatí els Elements d’Euclides i d’altres obres d’astronomia i de càlcul És autor de Perdifficiles quaestiones naturales i de De eodem et diverso

Defensà el protestantisme Es refugià a Suïssa, després a Estrasburg i finalment Anglaterra, on fou protegit per la reina Elisabet Precursor de Descartes, propugnà la necessitat de l’estudi del mètode De methodo , 1558 Era partidari de la pau religiosa i de la superació de les diferències dogmàtiques Stratagematae Satanae , 1565

Conegut pels seus estudis d’anatomia, hom li ha atribuït el descobriment dels ossets de l’orella interna anomenats enclusa i martell És autor d' Humani corporis anatomia 1516 i Opera omnia 1545-68

Les seves obres foren recopilades el 1513 amb el títol de Comedie, capitolie, strammoli