Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
Francesc Fabra i Soldevila
Antropologia
Filosofia
Metge, antropòleg i filòsof.
Estudià a Barcelona i a Montpeller 1794-1803, on es doctorà en medicina, estudis que revalidà a Cervera i a Barcelona Installat a Madrid, contribuí a fundar l’Academia de Medicina y Cirugía 1835 És autor d’escrits filosòfics i científics, com La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología 1838 D’idees filosòfiques sensualistes, en matèria social es basà en Rousseau i Montesquieu
Francisco Fabián y Fuero
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic il·lustrat.
Bisbe de la Puebla de los Ángeles Mèxic 1765-73 i arquebisbe de València 1773-94 Se li atribueix la introducció dels cacauets a Europa A València, impulsà la Societat Econòmica d’Amics del País Gregori Maians en criticà l’escolasticisme i el caràcter autoritari, però tots dos collaboraren en l’edició de les obres de Lluís Vives Regalista, defensà amb una carta pastoral la política anti-jesuítica de Carles III El 1794, però, a causa del seu desacord amb les mesures reials decretades contra els clergues i els religiosos francesos refugiats a València, renuncià l’arquebisbat Hagué de fugir i fou…
Èudox de Cnidos
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, metge, astrònom i filòsof grec.
Estudià matemàtiques amb Arquites a Tàrent, medicina amb Filistió Sicília, astronomia a Heliòpolis Egipte i filosofia a l’escola de Plató d’Atenes Féu observacions astronòmiques a Heliòpolis 381 aC, i més tard es dedicà a l’ensenyament a Atenes 365 aC Desenvolupà la teoria planetària de Plató i suposà que cada planeta es mou sobre una esfera, totes concèntriques, amb una Terra esfèrica al centre Establí un mapa d’estels i dividí l’esfera celeste en graus de longitud i latitud Establí la durada de l’any en 365 dies i 6 hores, i creà un mètode per a mesurar àrees Desenvolupà una teoria del…
Euclides de Mègara
Filosofia
Filòsof grec, fundador de l’escola de Mègara.
Fusionà el bé de Sòcrates amb l’ésser u i immutable de Parmènides Fou mestre de Plató
Rudolf Eucken
Filosofia
Filòsof alemany.
Impulsà la reacció idealista contra el naturalisme de la seva època Escriví Geschichte und Kritik der Grundbegriffe der Gegenwart ‘Història i crítica dels principis fonamentals de la nostra època’, 1878 i Der Wahrheitsgehalt der Religion ‘El contingut de veritat de la religió’, 1925 El 1908 rebé el premi Nobel de literatura
Eubúlides de Milet
Filosofia
Filòsof grec, deixeble d’Euclides de Megara.
Hom li atribueix la invenció d’un cert nombre de paradoxes lògiques, la més coneguda de les quals és la del mentider paradoxa
Joan Andreu Estrany
Filosofia
Humanista.
Estudià arts a Alcalá, on fou deixeble de Nebrija, i teologia a París Tornà a València i s’hi doctorà en teologia Fou protegit pel duc de Gandia, Joan de Borja, del qual era alhora mestre Catedràtic de filosofia a la Universitat de València 1515-23, hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament Era amic i corresponsal de Lluís Vives Deixà inèdites diverses anotacions i diversos comentaris, a la manera de Budé, Poliziano i Barbaro, a obres de Sèneca, de Plini, de Valeri Màxim i d’altres Llegà la seva biblioteca i una collecció important de medalles i monedes antigues al seu…
Pere Jaume Esteve
Filosofia
Metge i humanista.
Estudià a València, París i Montpeller Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates 1551, amb illustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic hispànic Dugué a terme, també, la millor edició crítica 1552 de la Theriaca de Nicandro Colofonio A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escolis que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes medicinals,…
Pere Estasen i Cortada
Economia
Filosofia
Geografia
Dret
Advocat, filòsof, economista i geògraf.
Políticament era regionalista Fou cofundador i secretari del Foment del Treball Nacional, del qual se separà per a formar el Foment de la Riquesa de Catalunya Membre de l’Ateneu Barcelonès on provocà una escissió l’Ateneu Lliure, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona Propagà el positivisme en El positivismo o sistema de las ciencias experimentales 1877, i en unes conferències als ateneus de Madrid i Barcelona Fundà “El Eco de la Producción” 1880, dirigí el “Diario de Comercio” i collaborà a “La España Regional”, a la…
Francesc Estapoll
Filosofia
Cristianisme
Franciscà, catedràtic de filosofia escotista i regent d’estudis de la Universitat Lul·liana de Mallorca.
Deixà inèdits diversos tractats filosòfics en llatí