Resultats de la cerca

Conegut també amb el nom llatinitzat de Cartesius , és considerat generalment com el pare de la filosofia moderna Fill d’un conseller del parlament de Bretanya, fou educat al collegi dels jesuïtes de La Flèche, i es llicencià en dret a Poitiers Desitjós de conèixer “el llibre del món”, el 1618 començà un llarg període de viatges, primerament com a soldat i després com a particular Per assegurar-se una vida tranquilla de meditació i estudi, el 1628 es retirà a Holanda, on romangué més de vint anys, fins que, acceptant la invitació de la reina Cristina de Suècia, es traslladà a…

Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…

Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…

Aristòtil utilitzà l’expressió “art analítica” per a referir-se al procés de reducció als primers principis Fou Descartes qui introduí l’anàlisi com a mètode de recerca en filosofia, entenent l’anàlisi com a procés de reducció de les proposicions complexes i fosques a les més simples que puguin ésser intuïdes com a veritats En geometria geometria analítica s’acomplia aquest mètode en reduir una corba a una funció algèbrica que expressés el seguit de punts determinats pels eixos de coordenades Kant entengué la lògica general com una anàlisi que descompon els elements formals de l’enteniment i…

Si bé pot ésser fàcil constatar que hi ha un conjunt d’“idees modernes”, és molt més difícil fixar-ne els límits de l’aparició Les referències historiogràfiques caiguda de Bizanci i Revolució Francesa semblen massa convencionals hom pot trobar molts dels trets que caracteritzen el pensament modern en autors molt anteriors a aquesta data així, hom ha considerat l’any 1000 com el començament de la modernitat Aquesta tendència es contraposa a la dels que prenen la Illustració i la Revolució Francesa com a projecte pròpiament modern, amb la qual cosa els autors del segle XVII serien només…

L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…

Precedida d’una especulació religiosa, la filosofia pròpiament dita nasqué, en contacte amb l’Orient, a l’Àsia Menor, a Milet, el mercat més important del món antic Bé que els poemes homèrics palesen ja un distanciament de l’home grec respecte als postulats magicoreligiosos distanciament que encara és més inequívoc en el preracionalisme d’Hesíode, és en l’especulació cosmològica dels primers filòsofs jònics Tales, Anaximandre, Anaxímenes que cristallitzà aquesta actitud d’investigació racional del món, al s VI aC Els elements religiosos, però, perduraren en la filosofia grega fins a la seva…

Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…

Vida i obra Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia A divuit anys ingressà a l’Acadèmia Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren A la mort del mestre 347, Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpillis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica D’Assos passà a Mitilene d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre Aristòtil, que atribuïa una…

Com a cos filosoficoteològic, caracteritzat per una forta coherència aconseguida mitjançant la utilització de l’aristotelisme com a instrument per a la interpretació de les dades de la revelació cristiana, el tomisme estableix —a partir i més enllà d’Aristòtil— les anomenades cinc vies per a la demostració de l’existència de Déu, com a causa primera i darrer fi de la creació, les quals, però, han d’ésser compreses en llur context propi, que és teològic Entre les doctrines genuïnament tomistes —sovint rebutjades, o almenys diferentment interpretades per altres corrents escolàstics com és ara l…