Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
Joan Roca i Móra
Filosofia
Il·lustrat.
Fill del notari Guillem Roca Es doctorà en drets a la universitat mallorquina Fou oïdor de l’audiència, un dels fundadors de la Societat Econòmica d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Acèrrim antilullià, escriví vers el 1762 dues epístoles amb motiu d’un sermó en elogi de Ramon Llull de Joan Àngel Noceras i el 1763 uns Comentarios al decreto de 18 de julio dado a favor del culto y doctrina de RLulio Formà part el 1767 de la comissió per expulsar els jesuïtes i embargar-los els béns i el collegi de Pollença arran de la supressió de l’orde Malvist per la…
Robert Grosseteste
Filosofia
Filòsof anglès.
El 1222 fou nomenat canceller de la Universitat d’Oxford i el 1253 bisbe de Lincoln Considerat un dels fundadors de l’escola d’Oxford, el seu pensament palesa influències de Plató i Aristòtil La seva contribució més difosa i original és la teoria sobre la llum, segons la qual aquesta és el component últim de la realitat Del fet que el comportament de la llum segueix lleis matemàtiques, se'n deriva que aquestes tenen una gran importància en l’estudi de la natura Exposà la seva filosofia en nombrosos tractats, d’entre els quals De unica forma omnium, De sphera, De generatione stellarum, De motu…
Fritz-Joachim von Rintelen
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Bonn, Munic i Magúncia, professà també, des del 1950, a l’Argentina, els EUA i el Japó, i elaborà una filosofia dels valors, així com de la història, procés de realització d’aquests enfront del finitisme de les filosofies contemporànies proposà, així mateix, una filosofia de l’esperit, de la persona i de la transcendència Das philosophische Wertproblem ‘El problema filosòfic dels valors’, 1932, Dämonie des Willens ‘El caràcter demoníac de la voluntat’, 1947 i Philosophie der Endlichkeit als Spiegel der Gegenwart ‘La filosofia de la finitud com a mirall del present’, 1951
Alois Riehl
Filosofia
Filòsof austríac.
Professor a Graz, Friburg de Brisgòvia, Kiel, Halle i Berlín, la seva filosofia, arrelada alhora en el kantisme i el positivisme, representa una crítica de les ciències, rebutja tota metafísica i pretén de superar tot dualisme, especialment entre les realitats física i psíquica De la seva obra es destaquen Der philosophische Kritizismus und seine Bedeutung für die positive Wissenschaft ‘El criticisme filosòfic i la seva significació per a la ciència positiva’, 3 volums, 1876-87, Beiträge zur Logik ‘Contribucions a la lògica’, 1892 i els estudis sobre Lessing 1882, Nietzsche 1897, GBruno 1900…
Tomàs Ricord
Filosofia
Prevere il·lustrat.
Es doctorà en filosofia i teologia a València Oposità el 1776 a la càtedra de llengua grega i hebrea aconseguí un benefici a la seu Membre de la Societat d’Amics del País, de la qual fou secretari Publicà una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 1793, una Noticia de varias y diferentes producciones del reino de Valencia como también de sus fábricas y artefactos, según el estado que tenían en el año 1791 1793 i un elogi acadèmic del bisbe de Terol Fèlix Rico 1793
Heinrich Rickert
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a les universitats de Friburg 1894-1916 i Heidelberg, on succeí Windelband, capdavanter de l’escola de Baden, propugnava, com aquesta, una filosofia dels valors entesa des del neokantisme la ciència, l’ètica, l’estètica, etc , són l’afirmació objectiva per la “Consciència en general” d’un “regne de valors”, jerarquitzat, que s’imposa per ell mateix i que alhora reclama la seva realització concreta afirmava, així mateix, que les “ciències culturals” —per exemple, la història— no són menys científiques que les “ciències naturals”, car assoleixen la universalitat en considerar només…
Johannes Reuchlin
Filosofia
Humanista alemany.
Estudià a Friburg de Brisgòvia, a París i a Basilea Anà a Itàlia i entrà en contacte amb Lorenzo de Mèdici, alhora que es perfeccionà en l’estudi del grec i de l’hebreu Tornat a Heidelberg 1496 fou preceptor dels fills de l’elector palatí Triumvir de la Lliga Sueca 1502, passà després a Ingolstadt i a Tübingen, on ensenyà fins a la mort Establí per al grec una pronunciació pròpia reuchlinià , diferent de l’erasmiana, i escriví Rudimenta linguae hebraicae 1518 i el tractat De accentibus et orthographia linguae hebraicae 1518 S'ocupà també de les doctrines místiques del judaisme De arte…
Giuseppe Rensi
Filosofia
Filòsof italià.
Professor a Ferrara, Florència, Messina i Gènova, fou proscrit 1927 per la seva oposició al règim feixista Desenvolupà una filosofia de caire idealista que abandonà 1914 per decantar-se vers un escepticisme fonamentat en una sèrie d’experiències com la de l’absència d’una raó vàlida per a tots els homes Aquest escepticisme, juntament amb el racionalisme, el menà vers posicions positivistes, fenomenologistes i materialistes que intentà de superar a la seva darrera època cercant un fonament més profund de la realitat i de la persona humana És autor de La trascendenza 1914, Lineamenti di…
Charles Renouvier
Filosofia
Filòsof llenguadocià.
Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència Desitjava una França religiosa però separada de Roma Influí sobre l’obra de Fouillée i la de Guyau Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale 1854-64, Introduction à la philosophie analytique de l’histoire 1896, Philosophie analytique de l’histoire 1896, Histoire et solution des problèmes métaphysiques 1901
Ernest Renan
Filosofia
Historiografia
Historiador i crític de les religions i filòsof francès.
Orientat al sacerdoci, perdé la fe i abandonà els estudis eclesiàstics 1845 Installat a París, el 1848 fou agregat de filosofia i escriví L’avenir de la science , que no fou publicada fins el 1890 i on traçà les línies teòriques de tota la seva futura aportació intellectual Collaborà en la Revue de deux mondes , es doctorà amb una tesi sobre Averrois 1852 i fou catedràtic de llengües semítiques al Collège de France 1861-63 i des del 1870 Com a filòsof, ultra la seva tesi, publicà Essais de morale et de critique 1859 i Dialogues et fragments philosophiques 1876 Tanmateix la seva aportació…