Resultats de la cerca

Tenia cura a casa seva, a València, d’una sinagoga clandestina descoberta per la inquisició el 1500 Processada juntament amb el seu fill Miquel, rabí, per judaïtzants, foren cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església

Professor a Berlín, Tübingen i Munic, tingué importància en els moviments de les joventuts catòliques i en el litúrgic Representant significat del catolicisme cultural alemany, escriví Vom Geist der Liturgie ‘De l’esperit de la litúrgia’, 1918, Der Herr ‘El Senyor’, 1937 i Vom Sinn der Kirche ‘Del sentit de l’Església’, 1922

Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera mort el 1755, creat ciutadà honrat de Barcelona 1754 i tresorer de l’audiència 1733 Fou administrador de la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí Membre fundador de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental 1764, presidí 1776-77 la secció d’agricultura de la seva continuadora, la Conferència Física, i investigà especialment els procediments de preparació del cànem El 1773 invertí 176 000 lliures en el repoblament del terme d’Almacelles Segrià, que havia comprat amb el de Marmellar El 1774 obtingué el privilegi de noble Membre de…

Fou catedràtic de filosofia Demanà ajuda als anglesos en la guerra contra Napoleó, i sofrí exili en períodes d’absolutisme ocupà càrrecs d’ambaixador, diputat, ministre i cap de govern Presidí l’Academia Española Home liberal i eclèctic, evolucionà des del neoclassicisme vers el Romanticisme moderat De les seves obres dramàtiques es destaquen La viuda de Padilla 1814, Edipo 1829, Aben Humeya París, 1830 i La conjuración de Venecia 1834 escriví, a més, Poesías 1833 i la novella històrica Isabel de Solís, reina de Granada

Es llicencià en lleis a Cervera i s’hi doctorà a Barcelona el 1837 Fou professor de filosofia a l’Acadèmia de Ciències 1834-45 i, més tard, professor i secretari interí de la universitat restaurada de Barcelona Fou membre del collegi d’advocats, soci de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Societat del Foment de la Illustració i director de l’Institut Barcelonès Membre del partit liberal, fou diputat a corts el 1843, en 1844-46, el 1853 i el 1857, amb una tendència, però, a una posició centroesquerrana A Madrid fou partidari del proteccionisme per la indústria catalana des dels…

Jesuïta i després augustinià 1626, aconseguí una notable popularitat com a orador El 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , i el 1641, Cataluña defendida por sus émulos , sobre la guerra dels Segadors

Deixeble de Bergson, es convertí al catolicisme 1906 sota la influència de Léon Bloy Professor de l’Institut Catholique de Paris des del 1914, durant la Segona Guerra Mundial fugí als EUA, on fou professor a Princeton en 1945-48 fou ambaixador de França al Vaticà Representant de la neoscolàstica, especialment del neotomisme, es proposà d’establir una metafísica cristiana, ontològicament fonamentada, en oposició a l’idealisme modern, que servís per a les qüestions teòriques i pràctiques De les seves nombroses obres, algunes de les quals tingueren repercussió en el catolicisme progressista dels…

Llicenciat el 1936, fou mobilitzat en el bàndol republicà i, en acabar la Guerra Civil tingué algunes dificultats amb les autoritats franquistes 1942 Professor a Madrid i als EUA, desenvolupà, a la llum de la filosofia de la raó vital, molts dels temes encetats pel seu mestre Ortega y Gasset, amb el qual fundà l’Instituto de Humanidades, de Madrid 1948 És autor d’una Historia de la filosofía 1941 de gran difusió a l’Estat espanyol, i d’altres obres, com Miguel de Unamuno 1943, Introducción a la filosofía 1947, Antropología metafísica 1970 i Imagen de la vida humana 1971 El 1965 publicà a El…

Jesuïta 1895, fou professor a Lovaina 1940-44 Es dedicà als problemes gnoseològics i metafísics i tractà de conciliar el tomisme i el neokantisme És autor de Le point de départ de la métaphysique 1923-26, Études sur la psychologie des mystiques 1924-31 i Précis d’histoire de la philosophie moderne 1933

Pertanyent a l’anomenada escola de Frankfurt, collaborà amb MHorkheimer, i es distingí per la seva adaptació de la filosofia heideggeriana a problemes politicorevolucionaris Amb l’arribada del nazisme 1933 emigrà a Ginebra i a Nova York 1934 Professor a les universitats de Colúmbia 1952, Harvard 1953 i Brandeis 1954 i, des del 1965, a la de Califòrnia La seva filosofia es caracteritzà, fins a la seva mort, per l’anàlisi de la darrera societat capitalista i per la recerca, mitjançant l’aportació freudiana, de la superació d’aquesta societat La seva oposició a l’ordre establert en féu, a la…